UN DIA VAIG TENIR UNA AMANT

Ai l’amor !!, que n’és de bonic, inclús quan es posa travesser. La influència de les dones vers els pobrets desgraciats que som els homes, es tan incontestable, que ni els grans artistes de la humanitat se n’han escapat , i sinó que li ho preguntin a l’admirat Picasso. Les seves obres més preuades coincideixen  sempre amb l’estat d’ànim ocasionat per les succesives  ruptures i turbulentes relacions  amb les dones de la seva vida.

Per sort o per desgràcia, des que vaig donar  el primer petó als llavis d’una dona, fet que un no oblida mai, sempre he compartit moments preciosos amb aquest mamífer tant ben moldejat, a qui la naturalesa  ha premiat amb  una costella de menys i una intel·ligència de més.

I quantes  vegades penso  amb un dels escriptors de referència que tinc a la biblioteca de casa. El francès Albert Camus. En un atac de lucidesa no se  l’hi acut res més que escriure per la prosperitat:   “quan ets jove vols ser fidel, i no pots, en canvi quan ets gran vols ser infidel i no en surts”.

Ara, immers en plena crisi existencial, que es veu que tothom hem de passar quan t’adones que ja veus que falta poc per complir els quaranta, i que et sembla que t’has de morir aviat de vell, em ve de gust explicar un episodi que em va passar en aquell impàs,  que conforma l’espai de temps entre el primer gran amor i la trobada de la dona de la meva vida. Un temps entremig  que va donar per molt, (  espero que el meu amic Miqueloni coneixedor d’unes quantes malifetes, respecti el pacte de secrets, el tenim firmat sota jurament de sang).

I això que quan surts d’una ruptura sentimental portes penjat un cartell al front que diu “estic solter i no vull anar amb ningú”, però no sé si a conseqüència de la conjunció de les estrelles o  l’energia del Cosmos, passa tot el contrari.

 --------------------------------------------------------------------------

Som tot l’equip dins del vestuari, acaben de donar l’alineació, queda poc més de vint minuts per començar el partit... porto el deu a l’esquena. Consigna de l’entrenador: Llorenç, llibertat de moviments, juga al teu aire i intenta trencar entre línies amb passades profundes a l’espai, que aprofitarem la velocitat del Ricard.

Abans de sortir a escalfar em miro al mirall,  tort i lleugerament esquerdat (no descarto que sigui per culpa d’haver-lo mirat massa),  sota el mirall, la pica de porcellana amb peanya marca victòria, també esbotzada i tela  amb aranya inclosa a la zona del desaigüe.

  Em sento guapo, em veig els ulls grossos i el cabell espés amb el  serrell que mor a l’inici de les celles. Me’l mullo prement el polsador de la canyella, surt un rajolí d’aigua molt escàs, i m’arreglo amb les mans la mata de pèl que em tapa les orelles. M’agrada sortir al camp ben pentinat i el cabell moll.

 Escalfem en grup, fem el crit de guerra, petit espai per les mariconades, el Taps em fa un pessic al  cul, i el Xela m’intenta estirar la tita, però ho evito clavant-li un clatellot,(sort que no la toca, la tinc dolorida),  revisió de fitxes, i sortida al camp.

Saludem desde el cercle central i ohh sorpresa!!! Ella és a la grada. El cor em batega mes ràpid, em torno a arreglar els cabells, però no tinc el mirall davant. Està esplèndida, radiant. Uah, m’ha vingut a veure!!! .L’orientació lògica d’un jugador dins d’un terreny de joc del moment que comença el partit és direcció a la porteria, però la meva es sens dubte a la grada.

La seva presencia m’altera, ha sigut com un regal que no t’esperes, em surten cors dels ulls.

-------------------------------------------------------------------------------

Jo no la coneixia de res (com sol passar en aquest casos). Quan me la van presentar per primer cop,  em mostrà una màgica simpatia que no vaig saber interpretar,  carallot com soc de naixement, no arribo a detectar res d’especial. L’únic mèrit que m’adjudico es que corresponia amb espontaneïtat i alegria a l’amistat que el bombonet m’oferia,  convençut del tot, que aquella preciositat, que em va robar el cor i els calçotets, es  fixés amb mi més enllà d’entendre que li despertava   cert interès, perquè era company d’equip d’un parent seu.

------------------------------------------------------------------------------

Ja amb el partit començat, dins del terreny de joc, corro o floto (més aviat la segona),  mirant constantment  la grada, fins al punt de notar torticolis, a la recerca dels  ulls melosos de l’amant.  En plena sobredosis d’excitació interior, em surt l’instin animal, vull seduir la lleona, el camp es una selva, i això no es cap metàfora, ja que hi ha vint-i-un orangutans, una pantera (l’àrbitre) uns quans goril·les de públic, i jo, el Rei Lleó. Jugo per ella i només per ella.

En una jugada dins l’àrea que em desfaig per velocitat a un adversari, em fan penal. Pilota al punt de la pena màxima, plantat amb elegància, tinc les  mans a la cintura esperant el xiulet de l’àrbitre, mirada fixa entre el porter i el pal, xuto amb l’interior del peu i la pilota surt projectada en direcció l’escaire, gooolll!!!

Els companys d’equip m’abracen, en plena celebració el Xela que es la hòstia, m’estira la tita, aquest cop m’enganxa de ple,em fa mal però aguanto la respiració, i li foto una puntada carinyosa al cul. Torno a mirar a la grada, l’amant està plantada aplaudint el gol, somriu i m’imagino com es mossega el llavi i la llengua resseguint sensualment...uf!!!

No puc parar de pensar en ella i menys el que va passar la nit anterior. Desprès d’una trobada inesperada dins la discoteca, tot va ser molt ràpid, es difícil portar una relació sense voler que ningú o sàpiga, ens vam escapolir com vam poder per camins diferents per acabar trobant-nos al meu cotxe, amb la por que ens enganxin però amb la passió pròpia de les pel·lícules d’amants. Busco un polígon industrial que tinc controlat per situacions d’emergència. He descartat els camps de pomeres desde que un dia que estava recent regat em vaig quedar clavat ple de fang i traient el cotxe amb l’ajuda del pagès, mentres la parella es volia fondre.

Tan ràpid, era la passió que no ens en vam donar ni compte i ja estàvem despullats. Petita pausa...estirats als seients del darrera del Renault 11 cinco velocidades, estic sobre d’ella, amb les  dues mans que pressionen les seves espatlles. Teatralment i fent el pallasset, faig com si observés el seu cos de d’alt a baix, que cofoi està tal com va arribar al món, a una temperatura diguem que calenta, i li dic amb un somriure de malícia “tot això és per a mi?”, ella riu amb les pupil·les  enceses, m’estira el nas, i acte seguit tanca els ulls i s’arqueja, obrint-me el candau del seu tresor, a partir d’aquí només  la frase de Bern Shusther “no hase falta desir nada más” es lo millor que us puc dir.

-------------------------------------------------------------------------------

Acaba el partit, abans d’entrar als vestidors que són vora el pàrking, el nuvi de l’amant que és al camp i se’l veu força enamorat, em felicita pel bon partit que he fet. Que bo que ets tio!!!-afegeix- com la toques nen!!!- remata emocionat- Ella em fa l’ullet i marxen abraçats amb el seu estimat. Em quedo plantat mirant l’escena i quan ell està d’esquena buscant les claus del cotxe, ella es torna a girar breument per regalar-me un últim somriure que es perd quan es fica al seient de l’acompanyant.

Mentres em dutxo, amb tot l’equip eufòric per la victòria, estic pensatiu. El Xela em torna a tocar la tita, la tinc plena de sabó, però no li faig cas, potser una rialla forçada, em sento malament, brut, quan m’asseco amb la tovallola i sec al banc de fusta, arribo a una conclusió, les històries d’amants només hi ha plaer a curt termini.

En ple debat intern, trobo respostes, la infidelitat no consentida  té paral·lelismes amb la droga, bé al principi, malament al final. Reflexiono, i tot i que encara tinc a l’imaginari el gust dels dolços petons de l’amant i l’adictiu perfum que desprenia tota ella, prenc una decisió que m’allibera l’esperit. Em faig meu el lema “el que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú”, aquesta màxima que no respecta Sílvio Berlusconi em dona una tranquil·litat interior que m’aporta pau.

Amb el temps descobreixo que només conec dos formes de millorar. Una , primitiva i altament efectiva a base d’hòsties i l’altra, i més recomanable, gestionant les experiències amb finalitats positives . I encara que no em sento orgullós de ser partícep d’una infidelitat, sempre em consolo amb la dita bíblica que ha fet fortuna “el  que  estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”.