tag:blogger.com,1999:blog-36325660142950374982024-02-18T21:24:15.227-08:00CAMP DE TERRAAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.comBlogger19125tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-14447808023412213642013-04-25T11:30:00.001-07:002013-04-30T03:56:02.831-07:00AL JARDI DE SIR PERE BONELL<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">CONEIXEMENT I PSICOLOGIA, EN SOMNIS D’ESTIU<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Estiu,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mitjans <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’agost...; dit d’una altra manera això és l’equivalent que el gran Pere Bonell (el geni incomprès) passa les vacances al Poal, i per a sorpresa meva m’ha dit el meu pare que l’home ha passat per casa i que em vol veure de forma urgent. Què deu voler? Per què m’ha vingut a veure? Quins nervis!!! <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quina por…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">A l’instant em presento al seu xalet, no sense que em tremolin les cames, que té a l’entrada del poble al camí de Tàrrega. I encara no baixo del cotxe que el cor se m’accelera al límit de la taquicàrdia quan el veig sortir dels horts que toquen al seu xalet i es dirigeix a mi per rebre’m amb una solemne i forta abraçada que no m’espero, però que m’emociona al màxim. M’estreny tot el tronc superior fent-me espetegar tots els ossos de l’esquena, m’alça dos pams i em petoneja les galtes i, amb una alegria que encara no entenc, em diu:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">-<span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Lluurençç, el meu Lluurenç (lo de Lluurenç és com es pronuncia Llorenç en barceloní), com de ganes tenia de veure’t!!! Un amic de l’Hospitalet de Llobregat que tot el dia està enxufat a Internet em va fer arribar el teu escrit en què parles de mi (Geni Incomprès). Cabruunàs!!! (cabró en barceloní); no me n’havies dit res. Que gran ets!!!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Com t’estimo!!! “Putu”paleta literat!!! L’has clavat!!!...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">-<span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 22pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Tinc tant de respecte per la figura de Sir Pere Joan Bonell que el sol fet que aprovi i doni el vistiplau de l’escrit que li vaig dedicar em deixa alliberat; no passa gaires vegades això de rebre el reconeixement d’un dels teus referents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Després d’aquesta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rebuda emotiva i de sentiment mutu, m’invita al jardí del seu xalet per seguir parlant, ara amb més pausa,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de les nostres coses. I és clar, estar amb Sir Bonell i gaudir d’una conversa filosoficofutbolística és d’un plaer equivalent a la sensació que et dóna el primer glop d’una Voll-damm quan la seva doble malta s’expandeix coll avall,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un gust genuí que arriba al clímax<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quan el Geni incomprès <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entra en joc i m’engalta, afirmant sense complexos, que ell és l`únic<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bolxevic de l’univers futbolístic viu (que no és poca cosa), diu ser un estrany comunista lliberal, que per gràcia de Déu disposa d’una ànima que tira pel dret com una bala perduda i que aquesta forma de ser li dóna dret que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>totes les seves propietats, per poques que siguin, poden ser utilitzades<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per qualsevol persona del seu entorn més pròxim, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un atenuant substancial i diferenciador que tot el que tenen els altres també li pertoca, filosofia de vida que em reconeixereu que no està gens malament, i única manera d’entendre el perquè els seus amics més acèrrims l’anomenen “barra”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Un cop les emocions de la trobada sembla que arriben en una fase de control, i com si el teló d’un teatre s’obrís<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>formant un decorat a l’aire lliure, passo a seure en un tronc de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>xop tallat a la mida d’una cadira la mar de còmode. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Dins del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>silvestre jardí i enmig d’ombres d’arbres espessos, fruit d’un mal esporgat que sorprenentment <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>donen un aire prou aconseguit de jardí francès, noto que el meu Bonell està una mica desmillorat. El trobo gran, amb un cert desgast físic i, tot i que la seva espontaneïtat innata està intacta i els rampells <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">d’una personalitat volcànica, marca de la casa, encara brollen de la seva veu trencada, els seus ulls i les línies de la cara delaten patiment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Li pregunto preocupat com està, i mentre encén un cigarret i fa un glop de cervesa de llauna d’aquestes marques barates del supermercat Dia em contesta, restant-hi importància, que ha patit un parell d’ictus en dos mesos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Merda!!! M’alarmo i, com si d’un pare es tractés, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li foto una bronca gens convincent: no em fa gràcia que fumi. Ell, controlant la superioritat que exerceix sobre servidor i sense donar-me peu que em preocupi per la seva salut, em talla en sec dient-me que només fumarà per les vacances i que a partir de després: bondat… Evidentment no me’l crec, però desisteixo en l’intent de fer-li veure que es matarà un dia d’aquests quan m’adono de cop que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no sóc absolutament ningú per donar consells d’exemplaritat i molt menys al meu ídol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Amb la tonteria de la salut ens fotem davant la presència de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la preciositat infinita de la seva dona unes quatre cerveses cadascú.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un gos que no fa gens de gràcia -crec que és un buldog rabiós amb gana- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>m’inspecciona els ossos de la cama i també la cara de cagat que faig. És testimoni de la nostra trobada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i mentre la tarda cau i el cel comença a fosquejar parlem sense descans de futbol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Li comento que sóc l’entrenador de l’Artesa de Segre i em dóna una bateria de consells sublims de com desenvolupar la meva nova funció sense morir en l’intent. Amb constants exemples propis, Sir Bonell reflexiona en veu alta i forta sobre qüestions vitals que ha de tenir un entrenador, desgrana punt per punt com hi ha d’haver una línia clara de distància entre la relació entrenador-jugador, i ho exemplifica amb divertidíssimes històries de les seves, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la necessarietat d’haver-hi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>unes normes clares marcades des de l’inici de la temporada, un règim intern redactat i consensuat amb els jugadors que s’han de respectar fins a les últimes conseqüències, de la importància de transmetre el missatge de forma concisa i entenedora, del treball en una idea de futbol intrínseca que no porti dubtes als jugadors… i així va dient un no parar de petits però infinits detalls que veig impossible d’aportar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Tal és de condensada la informació que em dóna Sir Pere Bonell que el meu caparró<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sofreix un col·lapse que només<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sentir el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>clic que fa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’obertura d’una nova llauna de cervesa fa que tregui la bandera blanca i em rendeixi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">I quan miro l’hora del rellotge m’adono que tinc una dona i dos fills (a l’estiu encara no estava divorciat) que m’esperen a casa, m’alço del xop tallat i intento acomiadar-me sense massa èxit <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">-cinc minuts, deu, un quart d’hora i finalment trenta minuts després de dir per desena vegada que marxo. El Bonell diu en un posat molt similar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Salvador Dalí: apunta’t aquesta Lluurenç: “el futbol professional és cuuneixement, el futbol amateur és psicuuuluuugia (psicologia)”… Amb aquestes paraules, que em queden clavades al cap, l’efecte de les cerveses i el neguit per la bronca que em caurà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quan arribi a casa, marxo com un llamp.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 22pt;">Durant el trajecte del Poal a Mollerussa amb el Golf que tinc, inspirat en una llauna de caragols, que és tal com me l’ha deixat l’última pedregada, i l’intermitent del darrere que em penja dos pams, fruit del moviment d’una paret quan aparcava en un carrer en baixada, escolto “Morir i matar” del Nacho Vegas a tot drap, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i amb la mirada fixa a la carretera dins del meu pensament com un disc rallat enganxat a l’agulla em ressonen les paraules: “coneixement i psicologia”. Em repiquen una vegada i una altra: coneixement, psicologia, psicologia, coneixement, coneixement, psicologia, psicologia, coneixement… I quan porto cinc jornades seguides perdent i tinc l’equip d’Artesa ensorrat anímicament i entres al vestidor i les cares llargues dels jugadors et posen a prova la teva capacitat de motivació, és quan busco desesperadament el significat del coneixement, psicologia, psicologia coneixement, coneixement, psicologia…<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-31824383231724916422013-03-02T12:20:00.002-08:002013-03-02T12:20:40.002-08:00IVARS D'URGELL, FUTBOL, FESTA BOJA, DONES PRECIOSES....<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Després
de passar i sobreviure a aquella complicada franja d’edat
que té molt d’estació primaveral, pels constants canvis de “temps”,
anomenada adolescència i a disfrutar-la jugant a futbol per totes les
categories del millor club de la capital del Far West, un acaba somiant despert convençut de ser un bon
jugador de futbol, suficient com per guanyar-te la vida en un futur immediat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Però
malauradament poc tardes a topar amb la
crua realitat, que com la flama encesa d’una vela s’apaga per un cop d’aire que entra per una
finestra mal tancada, i amb ella s’esfuma la remota il·lusió de ser un professional incapaç de viure del que més t’agrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Tota
expectativa creada vers les teves qualitats futbolístiques es desfà com el terròs de sucre al cafè calent, un cop
liquidats sis anys magnífics al Lleida, amb un simple i aterrador “no compto
amb tu” -punyalada visceral pronunciada amb la fredor d’un assassí per l’entrenador Antoni
Gomà, dins del tronat vestuari del camp
del Puigverd de Lleida (camp on entrenàvem per a la pretemporada).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Aquest
entrenadoret amb cert prestigi a principis del noranta, de qui he perdut el
rastre, em va executar sentència
segurament amb tota la raó del món, i va decidir el que intuïa: el meu lloc pertocava futbolísticament
a l’àmbit amateur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Una
vegada assumeixes a contracor que mai seràs professional de la pilota, acceptes
la trista realitat de saber que el teu
joc preferit passa a partir d’ara a una dimensió completament basada a l’entreteniment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">I
el periple futbolístic d’aquest nou estatus l’inicio a la Pobla de Segur; caic
en aquelles contrades durant el servei militar. Després de servir a la Pàtria
espanyola sense massa entusiasme a les portes dels Pirineus, un cop em donen la
“blanca” baixo per les terres urgellenques i visc tres temporades magnífiques
al CF Bellpuig, club que porto al cor i al cap. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Però
la historieta que avui toca explicar és la de quan fitxo pel CF Ivars d’Urgell.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El
Colau i l’Eduardo, dos personatges irrepetibles, em van fitxar per a l’equip
del seu poble, que en aquell temps era un dels fixos a Primera Regional
(actualment anomenada segona catalana). Els tractes estaven prou bé: sis mil
pessetes per partit (uns 36 euros que ingressava en un compte corrent destinat
només al futbol). Quan em van presentar a la directiva recordo que l’Eduardo li
va dir al president: “Hem fet un dels millors fitxatges de sempre; el Llorenç
porta tot el joc del Bellpuig, és molt tècnic, amb visió, clarividència i capacitat per trencar entre
línies… Ja veureu que disfrutarem”. Amb el temps, res d’aquestes
característiques tan ben definides van ser suficients. Lamento molt no poder
complir les expectatives i la confiança que van dipositar en mi; vaig fer una
temporada mediocre, irregular, i és que
ells no comptaven amb una d’aquelles coses que passen de tant en tant a les
persones enamorades i que va afectar el meu rendiment just al moment que vaig fitxar per ells. Maleïts amors que tant
per be com per mal sempre condicionen tot l’entorn…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Tenia
22 anys i em vaig quedar solter després de quatre anys de festeig amb la dona
que més estimava del món i prou que
m’agradaria ser poeta per desxifrar-la, però, davant aquesta impossibilitat i a
falta d’adjectius per poder reflectir la bellesa de la seva cara i el pobre
vocabulari de què disposo, només us diré que a vista dels meus ulls era la més
bonica de la terra. L’Anna, que es com es deia el meu primer gran
amor, no em va marcar pas pel que vaig viure amb ella sinó pel que vaig sentir
(cosa molt més dolorosa) i si encara tinc un record fort d’aquella època és precisament
per aquest imaginari que t’acompanya de forma perpètua en el pensament del que
hauria pogut ser i no va ser.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">A més,
siguem sincers, poques experiències vaig tenir amb les dones abans d’ella,
alguna que altra esporàdica rebolcada d’adolescent amb barcelonines
desorientades que passaven les vacances d’estiu al poble i que a mig ball de
Festa Major t’estiraven el braç per portar-te fent esses al camp de futbol del
Poal, lloc indispensable de les orgies que s’organitzaven als foscans de la festa
major del poble (sempre m’he preguntat
què hauria passat si a algú se li hagués ocorregut encendre l’enllumenat del
camp de futbol a les tres de la matinada).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">El
meu innocent concepte de davantera estava vinculat a l’única creença que eren els jugadors que jugaven a les posicions
d’atac d’un equip. Però, quan vaig descobrir que la
davantera d’una dona era més perillosa que la d’un equip rival, la cosa va
canviar. Així que, després de la ruptura sentimental, pensava que tot tornaria
a ser com abans d’anar amb la morena d’ulls
mel romaní, és a dir, aspirar com a màxim a l’època de les rebolcades
esporàdiques o, millor dit, a passar “gana”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Collons!!!,
com sempre que penso em vaig equivocar
de ple. Es va tancar una porta, cert, però se’n van obrir la tira. A més va
coincidir amb l’arribada al meu estimat poble del Miquel Ardèvol, un amic de
Barcelona que encara no sé per què va
venir a estudiar el COU a Mollerussa. Amb el Miqueloni vam fer totes les coses possibles
que un a la vida ha de fer almenys una vegada. Influenciats clarament per la pel·lícula
<i>Transpointing,</i> vam voler emular els
nostres ídols. A qui no li agradaria ser Mark Renton?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Jugàvem
a ser bohemis, anàvem d’alternatius, pentinats brit-pop (serrell i cabell
desfilat que queia per les “patilles”) i roba fosca, fèiem vida nocturna als
clubs de moda (Florida 135, Bakomba, Electric...); durant el dia, l’ofici de
paleta amb el meu pare fotent-me canya a tort i a dret; a les tardes,
entrenament de futbol de la canalla del poble, i als vespres, escrivia novel·les
inclassificables, tot esperant algun que altre camió de porcs que havia de
carregar a la puta granja que teníem als afores del Poal. I és clar, amb aquesta
feinada les pilotes de futbol les veia quadrades,
i l’Ivars en va pagar les conseqüències.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Si
em permeteu, explicaré una de les coses més suaus que em va passar en aquella
època irrepetible d’esplendor i luxe d’aquests enyorats 22 anys. Va ser quan vaig
viure una més que intensa relació amorosa-divertida-sexual amb tres dones diferents a la vegada (quan dic
a la vegada no confonguem amb trio, sinó en l’espai del temps: quedava amb
elles en hores diferents, la majoria de les quals hores intempestives i amb
molts problemes per quadrar horaris per no coincidir) i mal de cap tindria de
dir-vos qui era la més bonica de les tres: eren tres reines, tres encants, tres perles,
tres bèsstiiess!!! Posats a triar potser em decantaria per la que feia el pit més
perfecte que he vist mai (i tocat), pit tan brutalment ben modulat, ferm i de mugró rosat que hi
encaixaria a la perfecció una copa d’aquestes amb què al Gat Negre de
Mollerussa et serveixen els Gintònics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">A més les “bones” companyies d’Ivars no van ajudar gaire
al descans nocturn que qualsevol cos necessita per rendir el diumenge: amb el
Pere Gassó, que vint anys després m’ha fitxat a l’Artesa de Segre perquè sigui
els seu ajudant d’entrenador, el Daniel Rubiol, actualment entrenador de
l’Angularia, el gran Joan Roca, que a
dia d’avui entrena el juvenil A del Mollerussa, o l’amic David Torra, en
aquella època el rei del<span style="color: red;"> càrtel</span> de Belianes i
que es fotia hòsties tots els caps de setmana amb els pelats de Cervera,
components d’aquell bon equip però poc conjuntat (els anava la festa que no
vegis). Podríem dir que l’Ivars era un equip d’estrelles a la nit i un equip
d’estrellats a l’hora del partit, amb tot el respecte pel Castelló, el Rara, el
Robert…, que sí que estaven a l’altura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 14.0pt;">Mireu
si anava despistat per aquells temps que en un partit Ivars d’Urgell crec que
contra el Cervià de les Garrigues, en un penal a favor ,el Colau des de la
banqueta cridà fort: “Llorenç, xuta’l tu”. Agafo la pilota amb les mans decidit i la fico damunt
del punt de penal, on hi ha un clot que intento reparar amb el peu; el porter,
que encara protesta la jugada, ve i em toca la pilota i la desplaça del punt de
penal, i torno a ficar-la damunt del guix sense immutar-me. Tot a punt, sento
que algú per darrere diu: “Llorenç, que la claves” (la nit abans sí que la vaig
clavar), quatre passes enrere, em toco les mitgetes, l’àrbitre fa el senyal,
tinc clar que la tiraré a l’esquerra del porter, agafo carrera, miro els ulls
del porter (ulls de boig) i abans d’impactar l’esfèric el meu cervell, sense
que jo li doni permís, canvia d’opinió i li mana a la meva cama dreta que la
tiri a la dreta del porter; la informació no arriba amb prou precisió i tot i
enganyar el porter la pilota va
directament al pal, que en un instant em
torna als meus peus i, sense que ningú la toqui, xuto tal com ve, faig gol i el
celebro com un boig tot sol; en veure que ningú em fa cas, em giro i noto com
la jugada és invalidada. Qualsevol jugador o afeccionat al futbol sap (oi que
ho sabeu tots?) que si xutes un penal i no toca la pilota cap contrari, si tu
la tornes a tocar la jugada queda anul·lada… El meu cap no estava per entendre
el reglament… i recordo la cara d’estupefacció
de l’àrbitre quan li vaig dir tot esverat: “¿por qué coño me anulas el gol? No
existe el fuera de juego en un penalty, joder!!! (Abans era així d’idiota; quan
m’enfadava al futbol parlava en castellà).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-73576177707244657222013-01-07T09:38:00.001-08:002013-01-07T09:40:49.211-08:00TRISTA IL.LUSIÓ<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Partit de Babies A al
municipal de Mollerussa (estaria bé que a partir d’ara s’anomenés Camp d’Esports
Jaume Raventós, en honor al president que les ha vist de tots colors i que va
agafar les regnes del club quan semblava que estava a punt de desaparèixer; prengui’n
nota amic i Il·lustríssim Senyor Marc Solsona).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;"> Migdia clar i solejat però més aviat fresc
d’un dissabte de finals de novembre. Els nens, homenets preciosos d’alegria
verge i cara lluminosa, que tenen entre quatre
i cinc anys, salten al camp entre saltirons i passetes curtes i ràpides, amb
una disciplina impossible de veure quan els tenim a casa. Diminutes figuretes harmonioses,
modelets de catàleg, joies en moviment que van acompanyats i segurs pels seus
entrenadors, el Sergi Prats i el Dani, més
conegut com el “pollo”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">La canallussa enamora
tant i és un lligam enigmàtic tan difícil de resoldre que els pares, quan els
observem embadalits, perdem tot el sentit de l’objectivitat. A vegades, o molt
sovint, són la representació dels nostres somnis impossibles, l’objecte que
canalitza les nostres fantasioses il·lusions; en ells volem veure el millor de
nosaltres i confiem, no molt convençuts, que no cauran en els nostres fatídics
errors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;"> Eduquem els nens a partir de la pròpia experiència,
intentant amanir el seu camí amb la
premissa d’aconseguir el que tu no vas ser. Condicionem la seva posada a punt a
la vida utilitzant mitjans i dirigint en excés la construcció de la seva pròpia
personalitat, cas que no fossin en un
futur pròxim homes de bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">I situats en aquest
punt de fantasia visual i d’esperances engrescadores, és en l’esport on millor és representat aquest model
d’educació del tot implantat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">I assegut amb la teva
família a la tribuna del municipal (Jaume Raventós), veus amb panoràmica reduïda els teus fills equipats amb tanta gràcia que a tots els allí presents ens cau la bava i ens
emocionem en escreix observant com la genètica que vas crear segons unes ordres
naturals una nit d’amor boig corre per damunt de la gespa artificial en busca
d’una pilota, que roda marejada, esperant que les sabatilles esportives d’última
generació, que hem comprat com una inversió que reverteix, l’empenyin fins a
trobar la xarxa de la porteria rival.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">La resta tot és
secundari: els valors de l’esport, humilitat, esforç, solidaritat, constància,
respecte…, la tàctica, el joc, la coordinació dels moviments, la millora dels
gestos tècnics, l’ordre posicional, els marcatge, la cultura d’equip passen a
un segon pla (són massa petits, es diu en aquest cas). L’única cosa que els
obsessiona és el gol, font de tota santedat, que tants milions de diners i
emocions genera, i que al subconscient de molts pares (no tots) està situat a l’altar
de les seves aspiracions envers la inversió que apliquen als seus fills.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">I com a amant dels
comportaments de la gent, observes en molts casos perplex com molts pares i més d’un padrí dirigeixen des de la
grada amb gesticulacions còmiques i cridant
un munt de consignes equivocades les evolucions futbolístiques d’un fills que
amb cara de sorpresa i ingenuïtat juguen confosos en veure que hi ha més de deu
entrenadors donant ordres al camp.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;"> Mala forma aquesta d’educar futbolísticament els
nens en inculcar-los aprendre a partir
de la finalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;"> I així ens trobem els entrenadors que ens arriben
jugadors en edat adulta, sortits d’uns hàbits heretats de tota una trajectòria llarga
de metodologies d’entrenament allunyades del treball necessari que fomenti al
jove d’una estructura esportiva més enriquidora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;"> I quan
els nostres estimats nens es converteixen en homes a punt per competir contra
equips exigents, els trobem amb una
pobríssima cultura tàctica i un dèficit coordinatiu alarmant, fruit del treball
precari que generalment i en comptades excepcions es treballa al futbol formatiu.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">I és en aquest punt quan
pel teu cap repiquen les paraules del gurú
instigador de les noves normes de la filosofia del futbol contemporani, Johan Cruyff, quan deia en aquell castellà que no encerta cap
article i que intercanvia frases (la gallina de piel), que “en el futbol base
los mejores entrenadores”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">De mentre els pares
allunyats de la realitat confiem que la flauta soni i als nostres excel·lents
fills, cracs potencials segons les nostres pròpies interpretacions, els fitxi
el Barça i ens treguin de la ruïna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-31913423818200802042012-11-06T01:50:00.001-08:002012-11-06T01:50:29.331-08:00L'ENTRANYABLE SR BONVEÍ I DE QUAN JUGAVEM ALS CARRERS<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En un d’aquests matins que camines a pas ferm però amb el cap i la mirada fixada
al terra, estampa clara que el treball capfica
tot humà que es treu el seu sou a partir de l’habilitat de la seva esquena
i la vèrbola de la seva boca, i que
pensatiu i absent de l’entorn
avances pel centre de Mollerussa esquivant transeünts, per acabar topant amb la llarguíssima espera que suposa
parar-te al semàfor del pas de vianants que hi ha vora l’església, en adonar-te
que el semàfor és vermell, descobreixes que estàs en un planeta anomenat Terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Allí mig embadalit, en aquesta pausa
intemporal que suposa esperar que l’homenet de verd del semàfor et doni permís
per arrancar de nou el teu trajecte
sense que cap cotxe t’aixafi com una magrana,
coincideixo amb l’amic Pol Xinxó
(lector assidu del campdeterra), que em pregunta encuriosit si era ell el Pol que mencionava en l’últim
escrit, on l’acusava de ser un dels afeccionats de “Molle” que assaltaven el
camp quan feien un gol d’importància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Ell, el
Pol , que és comprensible i tolera les meves al·lucinacions, amén de molt
educat, m’estira una mica les orelles i m’afirma que ell a la vida s’ha fumat
un porret de marihuana (no sap si per bé o per mal) però que em perdona perquè sí
que era uns dels que embogia quan el Tòfol fotia un gol per l’esquadra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I quan ens acomiadàvem després de petar la
xerrada (amb l’homenet del semàfor ja saltant unes quantes vegades en vermell),
al Pol, amb la mà acariciant-se la
mandíbula i un to de veu nostàlgic, se li encén la llum i em proposa:”Llorenç, no has pensat escriure res
sobre l’època del Bonveí?” L’ego interior se’m dispara a nivells malaltissos,
m’agafo la proposta del Pol com un encàrrec (somni de tot escriptor) i crec, enganyant-me
a mi mateix, que hi ha gent a qui agrada el que escric. Tota la humiltat que amb esforços interiors intento tenir en totes
les accions quotidianes del dia desapareix de cop. I com si fos un professional
de la ploma estilogràfica, em sento Quim Monzó davant la figura del Pol i li
dic, amb una seguretat que no tinc: “Això està fet, Pol!” El pròxim escrit,
dedicat al Sr. Bonveí i, per descomptat, a vós…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Principis dels vuitanta, les instal·lacions
esportives del CFJ Mollerussa són lamentables, per dir-ho finament; de fet, com la majoria
de camps i vestidors de tot el país. Hi havia dies que els futbolistes ens canviàvem
en una corralina petita que hi havia
vora uns urinaris infectats; això, els dies que teníem sort, perquè, quan
aquesta cambra d’insectes diversos estava tancada amb clau, la petita grada
exterior de formigó, coberta amb uralita de plàstic d’un verd ronyós, feia de
vestidor, i no vegis els dies de boira el bo que donava despullar-te a l’aire
lliure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La
canalla d’aquella dècada fa vida de carrer. No hi ha ni extraescolars ni activitats de lleure rellevants. Un cop
surts de l’escola toca carrer i futbol; a vegades jugues a boles d’altres a l’amagatall
i, de tant en tant, a policies i lladres amb pistoles fabricades per nosaltres
mateixos amb gomes de pollastre i pinces de fusta d’estendre la roba que expulsaven bales de panís. Fora d’aquests jocs, heretats de generacions passades, carrer i més
carrer, pilota i més pilota; i resultat d’aquesta vida alegre a l’aire lliure
es formen nens espavilats amb mirada
entremaliada que perden la innocència abans
que els surti grans a la cara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta és la generació dels Esteban, Malaves,
Troyanos, Cuadrados, Pocorulls, Eliseus, Xinxons, Ortegas, Salvadors, Rullós… Eren
els nens de la posttransició, mals estudiants, criatures de
cabells llargs i oliosos que cohabitaven amb polls que ni el filvit
xampú eliminava, homenets que desprenien
vivesa adolescent, alegria verge, picaresca
infantil, espavilats, riallers, divertits, exagerats, actius, observadors, trapelles. El carrer com a formació universitària de les
relacions socials, emancipació de complexos; i com tota vida amb moltes hores a
la intempèrie, també n’hi hagué que es desviaren i s’introduïren en carrers
sense sortida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">D’aquella tropa amb qui vaig tenir la sort de
coincidir, em quedo amb quan jugàvem a futbol a Mollerussa i l’entrenador n’era
el Sr. Bonveí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En aquells temps no es començava a jugar en
categories federades fins als tretze anys (categoria infantil); és a dir de tretze
cap a vall tots els partits eren de caràcter amistós, i ell era l’entrenador
que organitzava els partits amb els entrenadors dels altres pobles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Recordo el Sr. Bonveí com un home d’avançada
edat, amb arrugues marcades al coll,
rialler, to de veu fort i
sorollós, de cabell ondulat i gris, amb ulleres gruixudes, de pell morena i
anatòmicament prim.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Quan
nosaltres arribàvem suats de jugar del carrer per tornar a jugar al camp de
futbol, ell ja hi era; el camp era casa
seva, ens esperava i de forma pacient ficava ordre a les nostres emocions. Feia
funcions de pare esportiu, ens estimava com a tal, era apassionat, se’l veia
feliç i realitzat; intuïes que l’hora de l’entrenament era el seu moment.
Nosaltres, entremaliats però obedients, educats encertadament a la cultura
gitana de tenir respecte absolut per la gent gran, complíem les seves ordres al
peu de la lletra, i ell, amb traça,
exercia l’autoritat necessària per controlar un grup; sentir-se útil i important davant nostre l’extasiava
i el rejovenia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Amb el respecte elevat a la categoria de sant
que em mereix la seva figura, per ser una persona per les ordres del qual van
passar moltes generacions de bons futbolistes i per ser segurament la primera
persona que a molts de nosaltres ens va introduir l’estima pel futbol, fins al
punt de declarar amor etern a la pilota, no voldria desmuntar el mite, però no
puc evitar de somriure quan penso amb
els entrenaments que fèiem i la forma en què els portava a terme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fora el camp la seva indumentària habitual era
camisa de llenyataire de quadrets blancs i negres, pantalons de pana gruixuda marró i de calçat solia
portar aquelles sabatilles també de quadres
molt populars que bàsicament el gruix de la població utilitzava a l’interior de
casa de conjunt amb el pijama per abans d’anar a dormir; el Sr. Bonveí i d’altres també les portaven al
carrer, sense vergonya aparent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Quan es
canviava per dirigir l’entrenament duia la mateixa camisa de quadres, es ficava
uns pantalons de xandall de licra blau marí ajustats amb les tres ratlles
blanques verticals als costats, sense mitjons, i de sabates de futbol, les
mítiques Munich amb la creu taronja. Cal dir que al xandall li faltava un pam
per arribar als turmells i tinc dubtes si les Munich eren tres números més grans
del que corresponia al seu peu, la qual cosa provocava un efecte visual similar
a la figura del Fofito (pallasso estrella dels vuitanta).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’entrenament de tall clàssic estava
estructurat en tres fases: Fase Inicial, escalfament; Fase Principal, partit i
Fase Final, xuts a porteria. L’escalfament era un espectacle, el Bonveí, que
devia rodar entre els seixanta i setanta anys (a mi em semblava que en tenia
noranta), es ficava al davant del grup i dirigia tot tipus d’estiraments
articulars Podeu imaginar-vos que un home d’aquesta edat no té uns mínins de
flexibilitat que salvessin la dignitat d’un preparador físic. Quan fèiem el
típic estirament de tocar amb les puntes dels dits de les mans la punta dels dits del peu, ell havia de
doblegar els genolls uns 90 graus per
poder fer-ho, i sentíem com li cruixien tots els ossos, que petaven en cadena i
de forma progressiva conforme l’home es movia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Però el
Sr. Bonveí tenia màgia, tenia el secret del bon entrenador -la qual cosa el
lliura de tot detall tècnic-, que és
tenir contents els jugadors, i això, que no s’aprèn a les escoles de
futbol, no és fàcil. Puc comprovar actualment, ara que exerceixo de segon
entrenador a l’Artesa de Segre, que no hi ha tàctica que valgui si en el
conjunt global de la plantilla hi ha un consens de mínims on l’harmonia social
del grup sigui tan forta com la del seu talent futbolístic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">D’aquell equip, que era boníssim, recordo no haver
perdut cap partit. Quan ens desplaçàvem fora de Mollerussa, el Sr. Bonveí ens
convocava a tres bars històrics de la Mollerussa emergent de principis dels
vuitanta: el Bar Canal (de quan el Bar Canal era el bar per excel·lència dels
treballadors del barri i el David Pocurull, fill dels propietaris i excel·lent
porter, ja mostrava interès a fer-se veure darrere les barres), el Bar
Mollerussa (vora la casa del Sr. Bonveí) i l’estimat i recordat, i per desgràcia
ensorrat, Blanc i Negre de davant de la
Salle. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La litúrgia: entrar al bar amb la bossa
esportiva i cara de son, pentinats amb la clenxa de costat amb litres de colònia
de granel que feien del nostre cap un ecosistema d’éssers vius. Els pares, uns fullejant la premsa esportiva al
mostrador de la barra, d’altres entusiasmats fent el cigaló oportú com qui
pren una medicina; el Sr. Bonveí, explicant historietes de quan jugava al
Deportivo de La Coruña, bebent sempre cacaolat calent i menjant cacauets, però sempre amb la mirada
dispersa fent recompte de nens i marcant el temps per no fer tard; i nosaltres,
que a poc a poc ens desvetllàvem per en un tres i no res estar “enxufats”, amb
aquesta vitalitat que tot nen de deu anys descarrega, i que amb una alegria
boja entràvem a les furgonetes dels pares que ens traslladaven als camps de futbol
i que nerviosos als seients del darrere jugàvem i cantàvem com si a una
excursió de final de curs anéssim (per descomptat superant el nombre de places
permeses pel reglament de seguretat viària i ningú sense lligar-se el cinturó).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I d’aquell Sr. Bonveí paternal em va quedar
una acció gravada per sempre més, que amb permís de l’Alzheimer és un record que guardaré amb <i>carinyo</i> al calaix de la memòria. És un
dissabte a les 10 del matí d’un rigorós hivern,
dia gris, lleig, de molt fred, juguem contra la Seu d’Urgell; el camp
gran del Mollerussa està molt humit, amb tolls d’aigua i fang; surto amb el
número set a l’esquena a la posició d’extrem dret; fa un aire tan fi que
m’entra al moll dels ossos; estic tan gelat que amb els dits de la ma sóc incapaç
de fer l’ouet i les orelles les tinc tan vermelles i rígides que si a algú se
li hagués ocorregut de tocar-les m’haurien caigut a trossos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Comença
el partit, estic apàtic; afectat pel fred em sento com si jugués dins una
càmera frigorífica;, no entro en joc, m’arriba la primera pilota i quan la intento
controlar amb l’interior del peu em
passa per sota. Des de la banqueta sento la veu del Sr. Bonveí que em diu:
tranquil, Llorenç; la pròxima!!! Tinc deu anys i juguem amb nens de tretze i
aquests de la muntanya en foten tres com jo, estan ben alimentats… A la segona
pilota que m’arriba estic lent i el defensa me la roba amb molta claredat, miro a la banda amb
tremolors de fred i noto com l’expressió que dibuixa la cara del Sr. Bonveí
preveu que no faré gaire bon partit. Estic tan gelat que tinc els llavis morats,
les dents es toquen les unes amb les altres, primer símptoma de congelació, i els llagrimalls dels ulls em dificulten la
visibilitat. Als deu minuts em tiren una pilota llarga per la banda dreta,
corro sense massa convenciment, la pilota es para enmig d’un toll, el lateral esquerrà de la
Seu -de similituds morfològiques a un porc senglar- xuta l’esfèric com si el volgués
trencar, amb tanta mala sort que a mi, que estic davant, m’impacta a la cara i
em fulmina en rodó a terra. Una pilota Mikasa inflada amb compressor d’aire,
que és pitjor que una pilota medicinal, impacta a una cara tendra congelada. La
primera sensació que tinc és que m’ha desaparegut el nas, que el cap se’m fa
gran i que la matèria gris del cervell surt per les orelles, i en caure a terra
tinc la gran sort de coincidir amb un enorme
toll d’aigua amb trossets de gel.
Els jugadors del meu equip m’atenen i el jugador porc senglar de la Seu d’Urgell
riu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Em
treuen del toll i una camiseta que era blanca ara es marró. El Sr. Bonveí surt
de la banqueta, m’agafa en braços (no dec pesar mes de vint quilos) i em torna
a ella, allí em treu la camiseta molla, m’eixuga el tronc i esquena amb una
tovallola seca, em fica una altra camiseta nova i a l’acte m’abriga amb una
manta gruixuda, que em retorna i em sent a glòria divina. Amb les seves mans
escalfava les meves i en poc temps descobreixo que dins el meu cos la sang
circula; recupero la temperatura. El que no recordo és si vaig tornar a sortir
al camp, però sempre pensaré com aquell home gran i entranyable ens cuidava com
si fóssim fills seus. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-38297020072057561272012-10-01T10:49:00.000-07:002012-10-01T10:49:18.194-07:00PEDROSA, UN MITE DE LA MEGAFONIA PROPAGANDÍSTICA DEL CFJ MOLLERUSSA<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Dels dies
lluminosos d’accent surrealista d’aquell CFJ Mollerussa anormal (en el
sentit positiu de la paraula) que va escriure, de forma espontània i sense
buscar-ho, una història futbolística i
social digna d’estudi, consten al subconscient d’un sector observador de l'època de dos “coses” que poc tenen a veure amb el que consideraríem anàlisi de
futbol pur i dur.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les dos curiositats que us explicaré molt pel
damunt són més aviat de caràcter
antropològic (no sé ben bé què vol dir <i>antropològic,</i>
però és una paraula que sempre queda bé en un escrit). Si utilitzem un
llenguatge més d’acord al que pertoca als que no sabem escriure, es podrien
definir aquests fragments del calaix de la memòria col·lectiva com dos accions
o comportaments lligats intrínsicament a les famoses repercussions que tenen
les causes i els efectes. Actors
secundaris d’un moviment que va traspassar la tranquil·litat d’una comarca a través
del futbol d’alt nivell i que van aflorar en paral·lel una sèrie de personatges
que caracteritzaven de forma exagerada trets específics del tarannà de la gent
del Pla.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">PRIMERA: la Penya els Bruixots. Les
casualitats no existeixen: si el Mollerussa va arribar on va arribar va ser per
la suma de molts factors. Bona gestió directiva amb persones serioses al
capdavant i capacitat econòmica forta al darrere (senyors Miró, Pujol, Gasset,
Rosselló, Raventós…), bona planificació esportiva i suport popular.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">S’ha de destacar que a part del públic
potencial que subministrava els pobles de la comarca, els habitants de soca-rel
d’un poble emergent i ple de dinamisme i aquella primera immigració dels anys seixanta -la
majoria provinents d’una Andalusia sense oportunitats i que es van instal·lar
al carrer de Llorenç Vilaró i adjacents, tan positivament integrada al teixit
social de Mollerussa- es van fer seu el club.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El futbol, altre cop com a eina integradora, com a punt de trobada
de diferents capes socials, i els Bruixots representaven aquella fusió perfecta
de gent de diferents procedències unides per una sola bandera, en aquest cas la
blanca i blava del Mollerussa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tanta eufòria va afectar aquell esclat
d’ascensos (quasi de forma ininterrompuda es va pujar de primera regional fins
a segona divisió A, brutal!!!) que va ser quasi impossible mantindre en ordre
les emocions. Una espècie d’èxtasi continu pul·lulava per l’ambient de
Mollerussa, tot funcionava -a les nits el Big Ben (discoteca <i>campions</i>) arrasava i els diumenges a la
tarda el futbol jugava el paper de droga dura per la vena.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Cada cop que el Molle feia un gol
d’importància hi havia invasions de camp
descontrolades (s’entén per invasió saltar al camp en massa sense fer cas de la
policia). La veritat és que acollonia la cosa; la gent saltàvem al camp a abraçar-nos
amb els jugadors i els jugadors s’abraçaven a nosaltres. Molts dels
“assaltants”, amb la cervesa evidentment de vidre i el porret de marihuana a la boca, feien el gest d’invitar els
jugadors; i no us penseu gent qualsevol: advocats, directors de sucursals (oi,
Pol?), paletes, gerents de cooperativa, empresaris, fusters, aturats... tot demostrant
que al futbol el hooliganisme no hi entén d’estatus social.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I si no que li expliquin al linier del famós
partit entre el Mollerussa i l’històric Tenerife, al qual des de la zona noble del
camp (tribuna) on “teòricament” seia la gent de condició li va caure a bastant
potència unes monedes al cap que el van deixar doblegat (ara segur que amb la crisi econòmica ningú es
gasta un euro per una acció com aquesta) i que van fer que tanquessin el camp,
si no recordo malament, quatre partits. Els diaris generalistes tradicionals (<i>Sport, Mundo deportivo</i>) es feien creus
en les seves cròniques del salvatges que érem la gent de ponent, ens tractaven
d’homes primaris, una espècie de cosins germans dels homes de cromanyó. Per les
accions i comportaments usuals que teníem la majoria dins del recinte esportiu,
potser encara es quedaven curts.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">SEGONA: tota la meva joventut he dormit en un
llit vora el campanar del Poal. La peculiaritat d’aquest campanar és que toquen
les campanes cada quart d’hora (no tot són avantatges per viure en una plaça
vora de l’església). I quasi tots els dissabtes del món dels 18 als 30 anys he
anat a dormir a les set de la matinada, per la qual cosa comprendreu que les
infinitats de ressaques les he compartit amb els tocs de campana que cada quart
d’hora perforaven un cervell que ja estava prou castigat pels efectes de la
nit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però el que em matava de veritat no eren ni
les campanes (que sí) ni la ressaca (que també); el que realment el meu cos no
perdonarà mai era que a les dotze del migdia venia el Pedrosa de Mollerussa amb
el seu Renault 4 blanc amb el megàfon incorporat a la baca i una bandera
desfilada del Mollerussa anunciant el partit de la tarda. Amb la cançó que tots
coneixem: “Na nara nanananana, na nara nana na nana. Aquesta tarda al municipal
de Mollerussa interessant partit de futbol entre el Mollerussa i el Manlleu. Socis
i afeccionats, seguidors del Mollerussa, us hi esperem”. I ho repetia una i
altra vegada com un disc ratllat. I quan s’allunyava i semblava que el maleït
so rovellat del megàfon desapareixia, i la calma només era trencada per un
altre toc de campana, tornava a fer un parell de tombs pel poble insuportables.
Ni els coixins al cap, ni els casc de dj que pressionava amb les dos mans a les
orelles podien eliminar aquest trauma de joventut.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A vegades, desesperat, treies el cap per la
finestreta que dóna al carrer, amb ganes de punxar-li les rodes i desenxufar
l’equip de so. I amb la cara que et deixen uns quants cutty sarks
amb llimonada, és a dir, blanca, ulls inflats i cabell despentinat, observaves
l’espectacle de veure passar aquell escàndol de soroll al ralentí pel davant de
casa, amb el Pedrosa tot feliç, satisfet, baixet i grassonet, de cara vermella
i fària a la boca a qui, en veure’t tot trinxat per la finestra, se li escapava
un riure que només he vist al JR Ewing de la sèrie Dallas.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I quan tornaves a estirar-te al llit, abatut,
intentant tornar a dormir, encara senties de fons “ Mollerussa victòria, Mollerussa
endavannnnnttttt!!!</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-19561448184499568622012-08-24T09:32:00.002-07:002012-08-24T09:33:14.083-07:00LES LLÀGRIMES DEL RESERVA<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">El cap de taula de casa nostra -quinielista
professional, que va nàixer un llunyà 1932, pou d’una saviesa extreta a partir de l’experiència-, després del raig de conyac que la mare li fica a diari en una copeta que porta imprès al vidre l’escut amb la
corona de Soberano, sense ell pretendre-ho, ens dóna petites i senzilles lliçons de la vida. Per fer-nos entendre part de les
seves aventures i miracles recorre al refrany, i amb habilitat precisa sempre troba l’adequat al que la situació
requereix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Una de les dites preferides d’aquest home, que ha treballat el que no està
escrit, capaç d’esquerar amb la butxaca buida set fills i un tros de dona amb cert bon humor, és la que diu “només et
farà plorar el que et farà sentir”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">L’últim any de juvenil a la Unió Esportiva Lleida vaig patir de valent (tot i així no
tant com ara treballant de paleta). Teníem d’entrenador el Mingo Serradell, de
Linyola, exjugador del CF Joventut Mollerussa, entre altres, que en la seva època
d’extrem dret destacava per la seva velocitat descontrolada i una potència més
característica d’atleta de distàncies curtes, amb limitacions
tècniques amb la pilota als peus evidents. Això, però, no el va afectar
per poder jugar fins a tercera divisió nacional, cosa que no està gens malament
i un servidor ja firmaria ara mateix haver jugat en tan digna categoria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Amb el Mingo ja ens coneixíem, de quan jo era petit i
el gran Pere Bonell em deixava fer les pretemporades amb el Mollerussa tot i
que només tenia dotze anys. Aleshores el Mingo, home de cabells arrissats a
l’estil Maradona, ja formava part d’aquella plantilla que va portar la glòria
al club de la capital del Pla presidit pel recordat i estimat Joan Miró.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">En un primer moment vaig pensar (als disset anys
sempre que penses t’equivoques) “perfecte, conec l’entrenador, ell em
coneix, es podria dir que som amics,
porto cinc temporades al club amb un bon nivell, titular indiscutible, ben
considerat pels tècnics del club, doncs no veig raó per no jugar tots els
partits i minuts de la lliga”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">L’amistat (cosa difícil de graduar) que encara a dia
d’avui mantenim, tot i coincidir poc, no va aconseguir que tinguéssim constants
friccions a l’hora d’interpretar el
futbol. Ell com a entrenador i jo com a jugador teníem dos visions completament
antagòniques de com s’ha de moure un equip.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">La seva idea o filosofia del joc es basava en moltes
precaucions defensives, equip tancat al darrere, sense concessions ni
filigranes, en una clara aposta per jugadors
amb característiques d’un alt component
físic. Joc directe i esbojarrat, de pressió constant i treball solidari. No hi
havia marge per a la creativitat; tot l’ideari del Mingo era ple de consignes
acotades i dirigides, s’havia de jugar sobre uns patrons de joc rígids i poc
alegres, buscava l’efectivitat i el rendiment a partir de treballar els partits
a base de no cometre errors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Els jugadors de l’equip catalogats d’hàbils amb la
pilota, representats pel Sebas Mothe (posteriorment un jugador que va marcar
una època al Sícoris de futbol sala) i jo,
les vàrem passar magres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">No hi havia manera d’adaptar-nos en aquest sistema que
l’amic Mingo va implantar, que anul·lava la fantasia i ignorava la presa de decisions,
que valorava per damunt de tot l’ordre
posicional, l’actitud militar, un model
de joc on vam aprendre a conviure amb un depriment rètol
imaginari que amb majúscules
especificava que el que feia més de tres
tocs seguits amb la pilota era condemnat a mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Cinc anys al maleït annex de terra del Lleida jugant sota les lleis de Bakunin, amb
primitius i salvatges moviments més propis
d’un indígena de l’Amazones que viu en llibertat i sense normes, dibuixant penetracions a partir d’elèctriques conduccions de pilota que deixaven una estela de pols que
les Patrick Silver alçaven com el pas d’un pura sang en una demostració a galop.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Aquesta generació vam créixer trencant defenses a cops
de cintura, zigzaguejàvem tot el que es posava pel davant, formàvem parets
explosives, precises i plàstiques, amb l’individu com a eix que gravita i en
qui recau la presa de decisions. El jugador, programat com a únic buscador de solucions, esperit
maradonià, lema punk “fes-ho a la teva manera”. La gràcia de la tàctica era que
no hi havia tàctica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;"> L’anarquia i el virtuosisme innat que representàvem els
anomenats filigranes d’aquell equip van xocar frontalment amb la filosofia que
va imprimir el Mingo al nostre equip, i aquella capacitat d’adaptar-se a l’entorn
que tot bon jugador necessita i que jo malauradament no vaig tenir em va fer el que es diu vulgarment “xupar” banqueta un bon nombre de partits.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 1.0pt 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Vam fer mala campanya (ens vam salvar pels pèls,
dit sigui de passada, per dos gols que vaig fer al camp de la Blanca Subur a
tres jornades per acabar la lliga). No culpo d’un sistema que encara avui no
defenso; va ser més un tema de qualitat dels jugadors; -d’aquell equip només el
Carles Claramunt (bon amic i de fort caràcter)
va aconseguir ser jugador professional. Vam quedar a la part baixa de la
nacional preferent i en un d’aquests partits d’una lliga que no vaig <i>disfrutar</i> em va passar això.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Camp de la Guineueta al vell mig del districte Nou Barris
d’aquella Barcelona prèvia a les Olimpíades que estava de cap per avall, plena
de forats, obres i molt soroll de compressor. Camp de terra entremig d’edificis
lletjos i alts, vespre, poca llum, ambient xafogós, començo el partit a la
banqueta, avorrit, no presto atenció al partit i molt menys a les últimes consignes
de l’entrenador. Afirmo una màxima tan real com poc comentada: “els que juguem
de reserva volem que perdi el nostre equip” (hi estem d’acord?). Unes pipes Churruca
m’acompanyen a la butxaca del xandall, que rosego pausadament; amb l’Andreu de
Puigvert, que també és un assidu a la banqueta, estem pendents de les nòvies dels
jugadors rivals que estan darrere nostre i fem comentaris sobre l’escot vertiginós
d’una d’elles, que ens enxampa en veure que els ulls ens volen sortir de la
cara, plenament conscient d’aquell parell de raons realçant la seva bellesa. La
noia riu; nosaltres, també.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">El partit és horrible; ho dedueixo perquè el
Mingo es posa nerviós, fa gesticulacions de desaprovació a l’actitud d’algun
dels nostres jugadors. No hi ha control del partit per part de cap dels dos
equips… i, oh sorpresa!!!, als vint minuts de la primera part una frase del míster
m’activa “Llorenç, surt a <i>calentar</i>,
que entres en cinc minuts”. Hòstia, l’Andreu, el company de banqueta, em fa un
cop a l’esquena, m’impulsa cap a la banda, mentre em trec el xandall amb la
mateixa rapidesa que si hagués de fer l’amor amb la noia de l’escot que encara és
darrere la banqueta; em cauen les pipes. Ja incorporat a la banda per la
sortida immediata, faig uns esprints a màxima velocitat, genolls amunt, talons
al cul, moviments articulars, braços endavant, endarrere, salts de cap a una
intensitat desmesurada i de passada, mirant de reüll el Mingo, perquè ja deu
faltar poc per sortir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Trenco la suor, ja estic calent (i no ho dic
per allò de la noia de darrere la banqueta). Torno a fer esprints, salts de cap,
genolls amunt, talons al cul…, però el Mingo no em diu res. El miro i ell em
mira, li alço el dit polze de la mà per recordar-li que estic preparat, ell
gira la cara i segueix mirant el partit; em torno a moure, genolls amunt,
talons al cul, moviments articulars amb una mica menys d’intensitat, ja que
estic una mica cansat, crec que en l’escalfament he corregut més que els que són
al camp. Li dic a l’Andreu que em passi aigua i mentre faig un bon glop faig
com si em volgués tornar a asseure a la banqueta; ha passat un quart d’hora i no hi ha senyals
de vida que surti al camp. A la que el cul és a punt de tocar el banc de fusta,
el Mingo diu “corre, Llorenç; corre, dos sortidetes més i entres”. Torno com un
llamp a la banda; ni dos ni tres, faig quatre sortides a tota velocitat, esbojarrades, està al caure
entrar al camp i m’activo fent salts de cap, endavant, de costat, flexiono
cames, estiro abductors… Estic de conya, decideixo de dir-li al Mingo que ja
estic en condicions per sortir, i per mala sort meva l’àrbitre xiula el final
de la primera part.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Durant el transcurs del descans el míster m’indica
que segueixi escalfant al camp. Obeeixo amb la mosca darrere l’orella; escalfo amb
la pilota: conducció, ziga-zagues, bicicletes, sortides endavant i enrere, m’activo
en òptimes condicions per sortir en començar
la segona part.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Els jugadors surten al camp per iniciar la
segona part. Li dic al Mingo “què? Estic a punt…”. Em respon “cinc minuts més;
veig com va la cosa i tranquil que surts, juguem malament i necessito la teva
capacitat de donar passades en profunditat als extrems…”. Les seves paraules no
em fan efecte, només tinc al cap de sortir al camp i jugar; els jugadors només
i només volem jugar; tota la il·lusió, tot el sentit i tota la raó de sacrificar
un cap de setmana on podries <i>disfrutar</i>
d’amics, amigues, nits i una sèrie de plaers es redueixen a jugar, jugar, jugar… Estic nerviós, em sento
malament, enganyat, porto més de 40 minuts escalfant i per una cosa o altra no
surto; decideixo no escalfar…El Mingo insisteix que escalfi, però no tinc ganes
d’escalfar; la noia de l’escot i la seva
amiga, que fumen un cigarret amb les cames creuades amb molta sensualitat, em
miren, ens intercanviem un somriure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">L’Andreu, el meu soci de banqueta, se
solidaritza amb mi; m’estic a la banda sense moure’m. El Mingo em torna a
mirar, sembla que finalment em vol fer sortir; portem 20 minuts de la segona
part i quan faig la intenció d’anar cap a ell i sortir m’indica amb el palmell
de la mà 5 minuts més i cap a dintre…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Ni estic motivat, ni vull sortir; el partit és
dolent, insuportable; al camp hi ha dos equips incapaços de fer quatre passades
seguides i, com tots els reserves del món, pel cap em passa “<i>ojalà</i>
ens fotin cinc gols...”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Finalment, a cinc minuts del final i amb 0-0
de resultat, el Mingo em crida i diu “Llorenç, corre, corre que surts”. Amb ràbia
interior em nego a sortir; li suplico amb veu entretallada “si us plau, Mingo,
no em facis sortir…”. Ell intenta motivar el que és impossible i em diu”va, que
segur que fas el gol de la victòria”. Aquesta frase i una personalitat que
encara no tinc desenvolupada em fan desistir i contra la meva voluntat i amb
molta mala gana em trec la jaqueta del xandall i em poso al mig del camp a punt
per sortir. El Mingo i el nostre delegat fan el senyal a l’àrbitre perquè pugui
entrar al camp; la pilota està en joc, però no surt a fora del terreny de joc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">A un minut del final encara estic a la banda a
punt per incorporar-me i com tot a la vida sembla que estigui creat perquè tot vagi
de la pitjor de les maneres, el nostre “meravellós“ equip fa un gol després
d’una sèrie de rebots… Tot l’equip celebra el gol amb bogeria (jo, evidentment,
no); tanco els ulls i em xafo els llavis... El Mingo salta de felicitat, està
content, la seva tàctica ha funcionat, una victòria a fora és per celebrar-la.
Jo m’assec ficant-me les mans a la cara com si volgués desaparèixer i de forma
discreta i abatut sec a la banqueta enmig d’una festa d’abraçades i alegria
descontrolada de l’equip. L’Andreu, que és un bon amic i ha viscut la injustícia
en directe, m’abraça com abracen els amics quan et deixa la nòvia; em salten
les llàgrimes de ràbia, em trenca l’ànima la humiliació soferta.S’ha jugat amb
els sentiments d’un noi de disset anys
el principal problema del qual és
jugar a la cosa que li agrada més del món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Al temps afegit el Mingo m’estira de la
banqueta; dissimulo el que és indissimulable, m’eixugo les llàgrimes, però els
ulls estan massa vermells per fer veure que estic bé…; els mocs que em cauen del
nas i la respiració dificultosa em delaten.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;"> Quan passen
quatre minuts del temps afegit, després d’escalfar des del minut vint de la
primera part surto al camp avergonyit, humiliat, ridiculitzat, xafo el camp de
terra caminant amb aquell indesxifrable sentiment de quan et sents un objecte depreciat.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">El meu pare i la meva mare estan immòbils a la grada, són bona gent, persones humils,
discretes, que no alcen la veu, que veuen com ningú les injustícies però les
pateixen en silenci, han vingut a Barcelona després de treballar un bon munt
d’hores per <i>disfrutar</i> d’una tarda de futbol, per veure, fent el cor fort, que als quatre segons de ser al camp l’àrbitre xiula
el final del partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Hem guanyat (perdó, han guanyat) 0-1. L’equip
està eufòric. Jo, amb llàgrimes que no vull que ningú vegi; em cauen com una
cascada per les galtes i només tinc el consol de l’Andreu, que ha tingut la sort de no jugar quatre segons.
Marxo al vestuari desfet… El Mingo em veu i fa el gest d’abraçar-me i suposo
que per animar-me (no és conscient del mal que m’ha fet), l’esquivo,
inclús faig la intenció d’empènyer-lo;
no li dic el que penso per respecte a la seva mare…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Et dutxes, et vesteixes sense parlar amb ningú
i tothom observa que ho passes malament. El Carles Claramunt i el Sebas, que són
bons amics, dividits entre la lògica alegria de la victòria i el meu estat
anímic, se solidaritzen amb mi dins del mateix vestuari i amb les mans premudes
a les meves galtes i els ull clavats als meus m’animen que em refaci. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .75pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; tab-stops: 54.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt;">Puges a l’autocar i seus en un seient vora la
finestra, observes el paisatge d’un viatge de tornada que es fa llarg llarg, suportant
el dolor sord i visualitzant les imatges d’una tarda per oblidar. En el fons, tot el dolor de l’adolescent és degut a la simple il·lusió de jugar, jugar
jugar…<o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-26413848987196442242012-07-16T13:28:00.000-07:002012-08-14T04:40:31.583-07:00LA LLEGENDA DE RAMON FONT<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Dissabte 7 de juliol,
Sant Fermí, sóc a Cambrils a casa del pares de l’Esther. Acabo d’arribar de la
platja i, mentre m’assec còmodament en una cadira amb coixí a la terrassa que dóna fora
l’habitació, enceto una llauna de cervesa
esperant que la seva frescor supuri per la pell, que tinc bullint per l’impacte
del sol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Pel carrer passa una
furgoneta, més concretament la furgoneta de l’afilador. Amb aquella megafonia molt similar a la dels venedors de
matalassos i el típic so d’una flauta andina repetitiva,
anuncia en la llengua de Miguel de Cervantes “llega el afilador, afilamos
cuchillos, hachas, navajas e incluso máquinas de fiambre”. Després de fer un
parell de tombs pel barri suficients per despertar els qui fan la migdiada, i
mentre s’allunya lentament regalant a les orelles l’enganxosa
musiqueta de la flauta avariada i
la veu d’un espanyol agitanat amb els serveis
que ofereix, agafo el bolígraf Bic i
començo a escriure sobre el Ramon Font, un jugador de futbol amb fama d’afilar
les cames dels rivals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Prop de la fàbrica de productes làctics El Castillo
de Mollerussa, a la part alta del carrer de Ferrer i Busquets (ves per on, nom
d’il·lustres futbolistes blaugranes), hi
ha el taller d’alumini de l’empresa
FONSA, nom mercantil d’adjuntar els cognoms del Ramon Font i del Pere Sala, dos
històrics jugadors d’aquell C.F.J Mollerussa que als incondicionals amants de
la pilota d’aquí el Pla d’Urgell ens va donar l’oportunitat de poder veure de
forma regular al Municipal equips de la talla del Tenerife o d’un incipient
Deportivo de la Corunya, a posteriori Super-Depor, que estava capitanejat pel
mític interior esquerrà internacional Fran, en aquella època encara sense
entrades al cabell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Com a petit empresari de la construcció de què exerceixo, en les hores
lliures que tinc (unes deu al dia)intento entendre aquesta última moda, promoguda pels clients i a la
qual no acabo d’adaptar-me, de
demanar-nos infinitat de pressupostos per a qualsevol reforma, per minúscula
que sigui. I tot i saber que no acabaràs
fent l’obra pressupostada, em faig un fart d’anar al taller dels Fonsa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Allí, un cop liquidat l’encàrrec de saber el preu d’una finestra
imitació coure que porta calaixó de persiana incorporat amb pont tèrmic, el
Pere, soci del Ramon i magnífic jugador recordat per la seva tècnica exquisida,
en especial als llançaments de faltes directes,
para les màquines de tallar alumini
i, a partir que el soroll d’indústria desapareix, comencem a emprendre
boniques tertúlies futboleres, la majoria orientades a l’actualitat blaugrana o a les
aventuretes de quan els dos protagonistes eren jugadors en actiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">De totes aquestes tertúlies que el parèntesi del treball ens dóna, hi
ha una d’història que ja ha arribat a la categoria de llegenda (tot i saber que
de les llegendes mai se sap del cert el grau de veracitat). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Quan li pregunto al Ramon, que és el protagonista principal d’aquesta
coneguda llegenda, el que hi ha de veritat, sempre esquiva amb bon humor el
tema i, tot i que hi insisteixo com un
periodista que busca una notícia en exclusiva, no en trec l’aigua clara. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Ell es limita a riure per
sota el nas amb una mica de picardia i, després de gratar-se amb la mà els cabells del clatell, ni
m’ho confirma ni molt menys m’ho desmenteix, i em deixa més intrigat del que estava abans
de preguntar-li.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">És una evidència que al Ramon aquesta mena de misteri entorn de les
diferents versions li agraden. No serà
ell qui clarifiqui el que hi ha de cert de la història, i molt intel·ligentment
deixa que la gent la interpetri a la seva imaginació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Per als qui no coneguin el Ramon Font, vull dir-vos que era un defensa
central i ocasionalment lateral que ha fet dels seus salts de cap, el seu fabulós
joc de colzes, la seva capacitat
d’anticipació i una contundència en l’entrada, al límit del codi penal, un dels
jugadors més temuts pels davanters rivals i de tot jugador vivent que es
bellugava per un terreny de joc per allà als vuitanta principi dels noranta.De
davanters que es recordaven sovint de la seva mare, que visitaven hospitals amb
fractures nasals, traumatismes
craneoencefàlics, múltiples contusions, ferides
de sang de quan els seus tacs
acariciaven com espases d’esgrima les cames o cuixes dels desafortunats
davanters, un munt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Però, de totes aquests tècniques de defensa extretes de les arts
marcials, la que s’emporta la palma, la més sorprenent, la malifeta que el fa únic i
el distingeix de la resta de defenses del món és quan acollonia els davanters
amb una agulla de cosir afilada com el vidre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Un amic que tinc que diu que un amic seu va sentir d’un conegut em
confirma que el Ramon, els darrers anys de la seva carrera com a futbolista de
quan jugava amb el Tremp i ja no tenia aquella velocitat ni les facultats
físiques per poder parar els joves davanters que ja li començaven a guanyar
l’esquena, es va inventar aquest mètode, que es veu que va ser bastant efectiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Amagada entre les mitges i la tira dels protectors de la cama, el Ramon
hi duia la seva eina (l’agulla) i als córners i a les faltes a pilota parada que
l’equip rival treia en contra,i sense que el jugador i l’àrbitre se’n percatessin
(aquest era part del seu èxit), es treia l’agulla de les mitges i la burxava al
cul del davanter, que, com si li fiquessin una injecció dels tètanus, es
quedava estupefacte, desorientat,
totalment fora del partit i amb el lògic dany a les natges, tot buscant
una explicació racional a un fet tan salvatge com original (he de confessar que
aquesta tècnica de defensa l’extrapolaria més d’un cop a algun d’aquells clients que molt de tant en tant et surten
travessers).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">No és gaire habitual que els defenses utilitzin aquests estris per evitar que et
facin gols, però és clar que a aquells
que diuen que al món del futbol està tot inventat aquí tenen en primícia una fórmula
que pot ser útil a l’hora de defensar jugades d’estratègia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">Espero, Ramon, que no m’apliquis el mateix mètode si m’accepten un
pressupost d’alumini i sem’acut fer-ho fer a una altra empresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 20pt;">PD: el Ramon és un excel·lent professional de l’alumini i una persona extraordinària,
tot i que l’història entenc perfectament que pugui confondre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-65056115588469019412012-06-04T07:32:00.002-07:002012-06-04T07:49:31.946-07:00ALEVINS DEL POAL TEMPORADA 1985-1986, CAMPIONS<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ignasi, Florencio,
Maxwell, Álvaro, Fernández (Putxet), Torres I, Llorenç, Torres II, Facund,
Garzón, Baiges. Aquests són els noms dels jugadors titulars de l’aleví del Poal
que es proclamà campió de la segona
provincial l’any que la central nuclear de Txernòbil va expandir radioactivitat
a mig Europa i va fer caure la pell de
bona part d’ucraïnesos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">No sé si us sorprèn
que amb el número tres hi hagués un tal Maxwell, nom que no destaca per la seva
catalanitat i que estarem d’acord que no
és un nom que Pompeu Fabra hauria posat
al seu fill. També seria injust pensar que
tenia uns pares moderns d’aquests
que es queden tan amples inscrivint al
registre noms de la categoria de Poma,
Gota Desembre o Tres. El Cisco i la Teresina, pares del Maxwell, no
es van complicar la vida i el tema dels noms dels seus fills el van espoltir
per la via ràpida: Santi, Xavi, Josep i “arreando”.
I si el Josep aquell any s’acabà dient Maxwell era perquè teníem un entrenador
molt avançat en temes d’il·legalitats burocràtiques i que per la planta dos dels
jutjats del Canyeret, especialitzada en delictes fiscals, el Josep Garzón -que es com
es deia el nostre misteriós entrenador- era conegut com el rei dels “xanxullos” varis. Doncs aquest personatge,
que no descarto que fos parent del Baltasar -el jutge mediàtic-, va aterrar
d’un dia per l’altre aquí a la plana. Era un empresari del sector tèxtil i pel
poc que sé de la seva vida era dels que no acostumava a pagar les obres que
realitzava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Per causes que desconec,
va acabar sent el nostre entrenador i al
principi de temporada, davant la impossibilitat de fer l’equip per falta
d’efectius, el Garzón va ser fidel a la seva forma d’entendre la vida i va
decidir de falsificar les fitxes d’uns quants
jugadors de major edat del que pertocava a la categoria (al Putxet, el
nostre lateral esquerre, ja li començava a sortir una barba prou espessa que feia molt difícil de fer
creure que fos aleví, i els seus vuitanta quilos de pes no ajudaven gaire a
passar desapercebut).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ara que celebrem els
vint-i-set anys de l’efemèride, aprofito per informar-vos que al Putxet ja no
li queda ni un pèl al cap, com que estic més que convençut que els de la
Federació de Futbol de Lleida no llegiran aquest article i ens retiraran el
campionat guanyat, puc dir-vos que el Putxet, el Torres gran (fill d’un dels
gatets de Bellvís), el Baiges (a qui un dia en un entrenament vaig dir “Boguie
xapes” i em va cardar un cop de puny a l’estómac que encara ara busco aire) i el Maxwell eren els nostres infractors de la
llei.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">La trampa no tenia
cap secret i era fàcil d’executar. Els requisits per ser il·legal es basaven a posar
nom, cognoms i data de naixement falsos a la fitxa esportiva i, al moment de passar la revisió davant l’àrbitre abans de
començar el partit, mirar de no tenir cap lapsus i dir amb cara de credibilitat
que tu et deies Maxwell Smart i que si amb
dotze anys feies metre vuitanta i una vista d’espavilat delatadora no era més
que una simple anècdota. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">El Bep Diaz (“escamarlà” per als amics) era el famós Maxwell, en honor
al mític agent 009 de la sèrie americana en blanc i negre de què per aquells
temps la recent estrenada televisió nacional catalana feia reposició. Al Bep
aquest nom li esqueia a les mil meravelles, ja que, a part de tenir una
aparença física més que notable amb l’agent, la seva personalitat era una mica
de detectiu privat. Anys més tard, quan anàvem al Musicland o al Dinos, entre
la foscor de la discoteca i el bullici de la gent ballant, ell, amb la vista clavada al terra, sempre trobava
monedes, bitllets i coses de valor. Semblava que els seus ulls disposessin
d’infrarojos, i mentre nosaltres intentàvem,
sense èxit, mirar alguna nena que ens fes una mica de cas, ell s’omplia les
butxaques de les coses que a la gent li queien.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Però que ningú es pensi que vam guanyar el campionat perquè en un equip d’alevins
hi havia un 40% de nens infantils amb el pèls dels genitals més que consolidats.
Tret del Maxwell Smart, que era un central
prou bo, l’aportació dels altres infiltrats, sense desmerèixer-los, era discreta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Les autèntiques figures d’aquella generació eren el gran capità Facund i
un tal Llorenç, que era esplèndid futbolísticament parlant. El Facund era art
pur, arquitectura futbolística, conduïa tot el joc com qui dirigeix una
orquestra simfònica, líder, amo i senyor del cercle central. Llançador
d’unes faltes a pilota parada que trobaven
l’escaire, efectivitat en la passada, desplaçament en canvis d’orientació que
buscaven espais lliures i una connexió divina amb aquest tal Llorenç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">I això que de porter teníem l’Ignasi Segura, fill d’una saga de fusters
dels que no se’n fa. L’ignasi aquell any no va tenir massa feina. Els nostres
rivals arribaven poc a l’àrea, però quan hi arribaven el cor s’encongia. No és
que el futur fuster fos dolent ni molt menys; de fet vam ser l’equip menys
golejat de la categoria. El que passava era que jugava amb aquells guants
Mikasa de color grog amb puntets negres, que encara ara es fan servir per a tasques
de jardineria, que feien que “pilota que tocava, pilota que s’escapava”. L’Ignasi
anys més tard va deixar els guants per la cistella de bàsquet, i actualment
escala les muntanyes més altes del món (espero que no utilitzi els guants
Mikasa per aferrar-se a les roques).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Doncs aquell 84 vam fer una temporada espectacular. Només vàrem perdre
un partit; va ser contra l’AEM, 2 a 0. Els altres els guanyàrem tots per
golejada. El Llorenç aquest va fer 42 gols, quasi tots a passada del Facund. El
petit i ràpid extrem dret, prim com un filferro, era un espectacle de veure com
esquivava rivals. Amb la pilota enganxada als peus, el cap alçat i aquella espontaneïtat
elegant dels jugadors creatius, enamorava afeccionats entesos. Hi havia entrenadors
de nivell que el volien tenir a les seves ordres. Llàstima que la seva evolució
com a jugador conforme passaven els anys es va diluir i va acabar sent un
jugador normal de poble, amb les seves virtuts i petits detalls tècnics que el feien
suficientment bo per considerar-lo un jugador respectat a la regional,
però va perdre tota aquella màgia que s’intuïa
de quan tenia dotze i tretze anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Últimament m’han dit que ha perdut el control de la seva vida, que el
pots trobar fent diverses coses alhora sense massa sentit. Potser busca un
espai incomplert en aquest món a causa de la frustració de no haver pogut ser
un jugador professional tal com havia somiat. Deu ser per això que el seu subconscient
sempre té aquella espineta clavada de no haver triomfat en una cosa per a la
qual realment servia, i ara es conforma <i>disfrutant</i>
del que no sap fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-78531885570141870072012-05-14T04:39:00.001-07:002012-08-14T04:36:48.889-07:00PERE BONELL, EL GENI INCOMPRÈS<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> </span><span style="font-size: 16pt;"> </span><span style="font-size: 16pt;"> </span><span style="font-size: 16pt;"> </span><span style="font-size: 16pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">El Poal és un poble
de futbol en majúscules!!! Que tingui la sort d’haver nascut allí no és un fet
que influenciï en aquesta afirmació. Hi ha realitats objectives que ho
demostren al llarg dels temps. La comunió entre el Poal i el futbol no s’acaba en unes quantes efemèrides
rellevants, sinó que al darrere hi ha un
volum d’històries maques i reals que el situen a l’olimp dels pobles
futbolístics amb Denominació d’Origen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Que uns historiadors
hagin descobert, a partir d’un rigorós treball d’investigació de partides de
naixement, que el millor jugador del món té les seves arrels familiars a cal
Roset del carrer Major no és més que una anècdota que intueix que potser sí que
aquest poblet de poc més de sis-cents habitants segrega un ADN que es
transforma en qualitat futbolística.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Aquests historiadors
no tan sols documenten que Messi prové
de descendents del Poal sinó que van més enllà i diuen que amb el Bojan, també d’orígens poalencs, són cosins de quarta
generació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Aquesta genètica que pul·lula
pel cel del rovell de l’ou del Pla d’Urgell és més seriosa del que sembla. Només cal fer
un repàs de la quantitat de jugadors de cert nivell que han sortit al llarg de
les moltes generacions que han escrit la història de l’equip Groc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Podria parlar de mossèn
Balsells, del Romaldo (que en vida donà nom al camp d’esports municipal), del
Baudilio, de l’estimat Aumedes, recentment desaparegut, que va jugar a primera
divisió amb l’Espanyol, del Jaume de la Dora, del Ramonet de ca l’Agutzil (Deportivo
de la Corunya), del Josep Maria Gené, del Robert Salvia i del Javi Diaz, ambdós
a les categories inferiors del Barça, i d’un llarg i llarg reguitzell de
jugadors que han fet que parlar de l’univers futbolístic poalenc sigui sinònim
de bons jugadors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Però, de tots, n’hi
ha un que sobresurt per damunt de tots, l’incomprès Pere Joan Bonell. No es pot
entendre la història contemporània del
CFJ Mollerussa sense la participació directa de l’entrenador jugador del Poal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">M’encanten les seves
històries i m’encanta com les explica. Morir-me de riure vaig fer quan, amb
aquell parlar de nen entremaliat que és i orgullós de rememorar les seves
malifetes, em descrivia amb la passió d’un delinqüent mediàtic el dia que el
van nomenar “persona non grata” al Principat d’Andorra (va fotre calent tot
l’equip i part del públic) o les seves batalles de quan era el davanter centre
del Terrassa i va lesionar un per un tota la defensa del Lleida un dia que tots
anaven per ell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">No cal que recordi
que la gesta del CFJ Mollerussa d’arribar a jugar a la categoria de plata del
futbol espanyol és una fita històrica imborrable, i el Bonell en va ser l’entrenador en els seus
inicis, els més difícils, els que forgen la llegenda, i aconseguí, ascens rere
ascens, ficar el nom d’un poble de vuit mil habitants a les caselles de la quiniela.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">La figura del Bonell és
controvertida, complexa, és la història d’un personatge que juga al límit, una
vida de trapezista que camina damunt la corda sense xarxa a sota, una vida d’excessos que l’atansa a la de les estrelles del rock. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Una trajectòria de vertigen, d’entrenador, plena d’escàndols; la seva
carrera està plena d’enfrontaments memorables vinculats a la defensa dels seus
jugadors per bandera amb les diferents directives dels seus respectius clubs. Forma
poc intel·ligent la d’anar en contra dels qui et paguen; en aquesta espiral va
entrar l’estimat Bonell i lluitar contra tots els de dalt, sense pensar en les conseqüències.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Però, darrere una
personalitat turbulenta incapaç de conviure i sobreviure sota les normes
establertes, hi ha el geni incomprès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Les seves capacitats
com a entrenador el van portar a tenir l’oportunitat de ser un dels elegits. El
seu caràcter extravertit, una força que neix d’un interior rebel, catedràtic de
la vida de carrer, coneixements futbolístics esquematitzats, la
visió clarivident de saber llegir els partits a partir del pragmatisme, una oratòria
d’alt voltatge al límit dels decibels permesos, contundent, plena de crits
preciosos, un to de veu de mascle ferit que enamorava dones i homes, expressió
de dimoni a la cara, les venes del coll inflades, cor d’àngel, mirada tendra,
foc pels queixals, debilitat amagada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">L’entrenador com a
eix que vertebra tota tàctica, el més fort del grup, l’antidemocràtic, el domador
de lleons que els calma a cop de
bastons per acabar fent-los carícies i dormint amb ells. Respecte espiritual per la puresa dels
jugadors màgics (Pere Sala) i pel suc que treia dels més dèbils.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">La motivació que
causaven al vestidor les seves paraules a través d’un discurs
seductor, que compagina l’exaltació populista dels dictadors i l’elegància
acadèmica d’un catedràtic, i, sobretot, l’amor, l’amor pel futbol, l’única cosa
que el fa sentir important, on es refugia dels turments de la vida, la pilota com
a medicament, com a amagatall perfecte de frustracions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Va aconseguir el que
tot entrenador somia: l’admiració i el respecte dels artistes, l’honor de saber
que cap jugador dirigit per ell va dir mal de la seva persona, i això és un
llegat intangible però d’un valor humà inqüestionable i meritori.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Potser se’l jutjarà
com un desgraciat que no va saber aprofitar el seu inqüestionable talent, pel que
podia ser i no va ser, com la persona que no va ficar ordre a la seva vidaperò
en el record sempre ens quedarà aquell Bonell genial, de tardes glorioses, el que
donava vida al poble quan ens portava els seus equips a fer les pretemporadas al Poal. El Bonell que canvià la història del
Mollerussa. El Bonell simpàtic i endimoniat, el que jugava a la botifarra de
Cal Sellart, el que no es perdia cap festa major, el de les innombrables festes
al seu xalet, el que analitzava els partits del Barça al Casal amb comentaris amb
què et queia la bava, sens dubte com el Geni incomprès.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-53502332304574845422012-05-02T05:02:00.000-07:002013-03-16T18:11:03.530-07:00El CHUCHO, EL CALVERA I LA BONA GENT DE BELLPUIG<span style="font-size: 16pt;">Estimo Bellpuig. Si he
d’anar a Tàrrega em desvio, deixo l’autovia a l’esquerra i passo per dins de
Bellpuig; m’encanta travessar l’antiga nacional dos. El trajecte que va del Parador
fins als aluminis Alutherm, passant per “Semillas Fitó”, la Llotja, l’estació
del tren i el Love (puticlub que fa cantonada, que et dóna la benvinguda al
carrer que et porta al centre del poble) és un moment especial que em
transporta en el temps i em situa a finals dels noranta, època que vestia l’elàstica
catalana </span><span style="font-size: 16pt;"> </span><span style="font-size: 16pt;">que amb tant orgull vaig portar
durant sis temporades.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">No és que sigui un
poble maco, ni que tingui un encant
especial a nivell arquitectònic, per molt que els xovinistes bellputxencs trobin
les arcades del nucli antic la vuitena meravella
del món. Els Trilla, i els Casals de torn, en plena efervescència de la
bombolla immobiliària van fer créixer com a bolets urbanitzacions, blocs de pisos,
infinitats de cases aparellades i un munt de totxos que van transformar un poble
amb certa vida rural en un altre de pensat per
a les classes mitjanes, i el
convertiren en un lloc que no se sap ben
bé si és un poble o una ciutat (o cap de les dos coses). Em consta que els que
busquen l’esperit de temps passats han emigrat a Preixana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Però el que sí que fa
gran Bellpuig és la seva gent. Vaig tindre la sort de coincidir amb el David
Soler (més que un amic, i lateral dret indiscutible), el Jordi Panadés
(l’ànima del nostre equip), el David Fernández (company de batalles, de festes
i altres), el Viles (l’etern capità, líder espiritual, excel·lent rematador de cap que feia bon ús dels colzes), el Richi (l’extrem més ràpid de la
província), el François (molta qualitat
a l’eix de la defensa), el David Pros
(perla i estrella de l’equip, fantasia i
atreviment, indomable i provocador; encara ara a les seves velleses deixa
constància del seu talent al CFJ Mollerussa), l’Àngel Aymerich (genial i
tremend), Jose Antonio, Baiget, Guim,
Pepe, Sergi, en pau descansi… De delegat
teníem el Jesús (únic, irrepetible), que parlava d’aquella forma tan divertida
que té la gent que barreja dos idiomes per fer-se entendre. “Vinga, <i>muchachos</i>,
a guanyar <i>con dos cojones</i>!!! Llorenç, <i>menudo</i>
partidàs que has fet <i>hoy</i>!!!”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Recordo el president
Pons, al cel sigui, i la seva directiva de quan organitzàvem sopars els divendres
després de l’entrenament al Bar López, al Parador, a l’Stop, al Camp de Tir, al Caliu, al Jai Alai; els recorríem tots. Pa amb tomata
i embotits, truites de patates i amanides per picar al centre de la taula; era
el que es portava, la precarietat econòmica del club no donava per tirar de
carta ni delicadeses de cap mena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Als jugadors ja ens
estava bé. Què seria del futbol amateur sense els sopars del divendres? El <i>companyerisme</i> i la cohesió es forgen curiosament fora del
camp. Dins la gestió d’un grup i més quan la majoria de jugadors no cobren, els
sopars tenen uns efectes extraordinaris per aconseguir la unió i la fortalesa
de l’equip. Puc assegurar sense equivocar-me que, per obtenir un bon resultat el diumenge, fa més una
bona sobretaula que una sessió d’estratègia avorrida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">----------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> I no es pot entendre la vida del Club Futbol
Bellpuig de les últimes tres dècades sense ressaltar la figura del <i>Chucho</i>: la seva cara és el reflex de la
bondat, home de futbol, de sentiments
purs i defensor a ultrança, més en fets que en paraules, que al futbol es pot
ser seriós i <i>disfrutar</i> alhora. Gran
jugador de jove: el volia fitxar l’Espanyol, però ell preferí quedar-se a casa,
amb els seus. Dins del club és una institució vivent, tot i que ell s’obstinava
a passar desapercebut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Quan jo jugava, el <i>Chucho</i> sempre entrenava amb nosaltres i
reconec que mai vaig ser capaç de superar-lo en un driblatge; fer un u contra u
amb aquest home era impossible de superar, i això que el <i>tio</i> passava dels quaranta: es plantava davant teu i era com una
piràmide d’Egipte, el seu cos feia funcions de mur de Berlín de l’època
comunista; per superar-lo havies de fer accions il·legals. Quin tros de central
devia ser en aquelles duríssimes lligues de principis dels vuitanta, on tot es reduïa
a pit i collons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">La seva funció d’enllaç
perfecte entre jugadors i directiva no era gens fàcil, sempre posava pau, i no li agradaven gens els
partits que s’embrutaven, tot i que nosaltres n’érem experts. En el seu món no hi cabia l’insult ni les
males paraules i era un exemple d’un
comportament que per desgràcia avui en
dia no es destil·la gaire.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Ahhh! I
em deixo el Calvera, que es mereix un escrit a part. He de dir-vos, per als qui
no el conegueu, que fora el camp és un tros de pa, una bellíssima persona. Encara
ara, quan els de Vilanova vénen a jugar
al Poal i passa per casa dels pares a fer el cafè i el raig de
conyac, sempre li recordo el que ens va fer arribar a patir. I és que dins del
camp i una vegada s’iniciava el joc es tornava boig, es transformava de tal
manera que tots al·lucinàvem. No sé si era un problema de pulsacions,
d’hormones esvalotades o de deliris inexplicables, però el cas és que cada
partit muntava un “pollo” monumental. Els jugadors de l’equip contrari sempre
el volien matar (i no exagero quan dic matar), es posava contra el públic, tant
el rival com el propi, escalfava el partit a base de protestes exagerades,
piscines de medalla d’or, crits desmesurats, fingia lesions (a vegades es
lesionava fent veure que es lesionava). Era un col·leccionista de targetes, i més
d’un dia havíem de marxar amb la cua entre cames per culpa dels seus espectacles.
I això que el puta era un bon extrem, ràpid i tècnic, que no s’arrugava mai i
feia un bon nombre de gols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">En fi, nostàlgia de
Bellpuig, futbol, amistats, festes i
amors…<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-60208305692333473902012-04-25T12:05:00.003-07:002012-04-29T00:44:23.947-07:00PEPO, L’UTILLER DE BARBENS<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 21px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Què seria de les
categories de futbol amateurs sense els <i>utillers</i>?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Són persones
especials, peculiars, estranyes fins i tot, de difícil definició i complexa
personalitat, que formem part d’aquesta faràndula
folklòrica que és el futbol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Han après a conviure sota el trist paraigües de la mofa i el menyspreu amb total
naturalitat, cosa que diu molt de com de bèsties som les persones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> I si el futbol en tota la seva infinita
dimensió és un munt d’històries irracionals, i un conjunt de sentiments contraposats capaços de
fer perdre el senderi inclús a gent de coneixement, no és d’estranyar que hom
no entengui que una simple pilota pugui afectar tant en el comportament de les
persones que estimen aquest esport.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Fora de tot soroll
mediàtic i enmig dels silencis d’una cambra amb poca llum, plena d’equipatges
afilerats que de cap per avall reposen
en un estenedor destensat, després de donar mil voltes dins d’una rentadora
atrotinada han sortit amb olor de net, deixant
a l’interior la suor que justifica
l’esforç dels artistes de la pilota. I preparats per al diumenge descansen immòbils a l’espera que el
nostre heroi les ordeni amb el <i>carinyo</i>
que es mereixen dins una bossa gran que els jugadors ja es cuidaran de desendreçar
quan l’entrenador canti l’alineació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Mans
colorades pel sol, de dits amples, ungles llargues i ronyoses i callositats de què l’aixada ha fet pell morta.
Unes mans que no tenen res a veure amb les d’un escrivent, però que en teoria han de curar de qualsevol lesió
que es produeixi dins el partit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">I els nostres
incompresos <i>utillers</i> viuen les hores
previs del matx amb la il·lusió d’un nen que va al circ,
i això que prou bé saben que
l’etiqueta assignada vers la seva
persona no és ni justa ni reconeguda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Si el Barça de mossèn Guardiola és la màxima
expressió de la bellesa dins l’univers futbolístic, és l’edifici més bonic del
barri, la catifa vermella de
l’espectacle o la còmoda butaca d’un teatre, els <i>utillers</i> a ulls d’uns quants obtusos vudús del futbol representen
els suburbis de les ciutats industrials, són els ignorats, els coloms d’un cobert abandonat,
els <i>slats</i> d’una granja de porcs, els que
passegen la seva ànima noble per les brutes clavegueres d’aquest submón que
regna per les regionals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">És més, dins la família desestructurada que forma el futbol de
poble, ple de codis medievals i tertúlies
delirants, aquests personatges entranyables
s’acaben trobant com el peix a l’aigua amb tanta bogeria, i accepten
formar part del joc, com qui dóna per fet que està malalt sense estar-ne.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> I això que la gran majoria d’aquests <i>utillers</i>, amb perdó per les excepcions, no saben el que
es un os, ni un traumatisme, ni saben ni papa d’esquinços i lesions musculars,
per molt de moda que estiguin les
maleïdes ruptures als isquiotibials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Sigui com sigui, els <i>utillers</i> són estimats pels futbolistes que
convivim el dia a dia amb ells, com aquell padrí preferit que ens regalava l’eucaliptus
de menta que portava al fons de la butxaca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Doncs aquí va una
llança a favor d’una gent que treballa a l'ombra, sense res a canvi més que el
plaer de sentir-se realitzats fent una feina que no vol fer absolutament ningú.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Potser al nostre subconscient, quan penses en un d’aquests
personatges entranyables, inspiradors d’historietes divertides, et vénen al cap
les imatges de quan surten al camp amb permís de l’àrbitre, tirant el cigarret a
terra (sempre que algú es lesiona els enganxes fumant), corrent coixos i descoordinats
amb aquells xandalls de licra molt a l’estil de quan Di Stefano va fitxar pel
Madrid, lluint considerable panxeta, mitjons blancs, i no sé per quin motiu
estètic, tots es posen d’acord a posar-se unes sabates de “mudar” negres, acabades en punxa, on
la feina és a fer caber els cinc dits del peu, que tant aprecien els autèntics
“quillos” i que les potstrobar per cinc
eurets la parella tots els dimecres de mercat a la paradeta del Gallardo a Mollerussa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> El <i>botiquín</i>
(siusplau, Alba*, no em fiquis “farmaciola”) de fusta, amb esparadraps que no
enganxen, mercromina vermella que regalima per la rosca del tap, pot de reflex
buit, aigua oxigenada caducada, cotó fluix, que tenien la mania de ficar-te
quan sagnaves i quan es feia la crosta sempre es trencava pel lloc on hi havia
les restes del maleït coto fluix, uns quants embenatges reutilitzats, i és clar,
la beneïda i miraculosa aigua del Carme (aigua que sempre utilitzen ni que et
vingui un atac de cor).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Quant tu estaves
lesionat estirat a terra amb tot el dolor que comporta una segada a la tíbia
amb el 46 de peu en sentit vertical d’unes Adidas Copa Mundial de tacs d’alumini
semblants a puntes d’enllatar de
l’Oliveta de Castellnou de Seana i veies aparèixer tot emocionat el Pepo de
Barbens, el nostre “massatgista”, amb tots els estris per curar-te, tot i que
no podies quasi articular una paraula enmig del patiment de veure la teva cama que semblava un pèndul, en un esforç
titànic amb les teves cordes vocals, i abans que t’abaixés unes
canyelleres que encara treien fum, li deies: “siusplau, Pepo, per la
cosa que més estimo del món, no em toquis”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Nota de l’autor* L’Alba
Pla es l’excel·lent correctora de Català,del Consell Comarcal del Pla
d’Urgell. Apa, pilota, això no cal!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 21px;"><br /></span></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-26560476681132854162012-04-11T12:12:00.001-07:002012-04-29T00:40:55.585-07:00TRES BARS PER GAUDIR DEL FUTBOL (per sort no són a la guia Michelin)<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 21px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Una de les litúrgies
obligades per a qualsevol fanàtic del futbol és anar a veure els partits al bar.
Les retransmissions futbolístiques a la pantalla són el principal acte que es desenvolupa
dins del temple, i és una de les moltes accions que, als que hi estem integrats
com fidels que van a missa, ens atansa intel·lectualment als que habiten els
manicomis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Dit d’un altra
manera, a qui li agrada el futbol i no passa pel bar li farà falta el requisit estrella per obtindre el preuat estatus de malalt perdut
irreversible, condecoració gens fàcil d’aconseguir, sobretot si ets casat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">El metge de capçalera
del Poal, el gran José María Garcia Deza, doctor elevat a la categoria d’autoritat
pels seus ciutadans, i a qui gràcies a Déu visito poc per qüestions de salut,
m’ha detectat, en una de les visites que faig a l’any per la grip típica de
principis d’hivern i algun que altre atac d’ansietat que l’estrès em regala de
tant en tant, que tinc una malaltia greu anomenada “futbolitis aguda crònica” que
afecta el cerebel, on es diu que hi ha l’intel·lecte de les persones. A més, és una malaltia molt estranya i sembla que difícil
de curar; segons els últims estudis seriosos d’uns universitaris suecs, és molt similar a la dels idiotes, és a dir, no la pateix la pròpia
persona sinó els que estan a la vora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Doncs a partir
d’aquesta malaltia, per a la qual encara no s’ha trobat la medicina que
l’eradiqui i espero que no hi hagi cap il·luminat que en descobreixi una
recepta màgica, recomano tres bars realment autèntics que ajuden que la nostra
malaltia no millori gens ni mica: Cal Sellart del Poal, Bar Atlanta FC de
Barcelona i Ca l’Andreu de Rialp.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">-------------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Cal Sellart, del
Poal, especialment recomanat per a antropòlegs i amants de la psicologia en el futbol de la gran
ciutat que vulguin experimentar la sensació d’un ambient rural extrem d’autenticitat límit. El bar
no et deixa indiferent: servei impecable del Josep (propietari de tall seriós i molt genuí), cambrer de
manual, discret, eficient, treballador i bona persona, sol davant el perill,
que coneix al detall les preferències dels seus clients, amb la curiositat que
segurament és l’únic bar de Catalunya on no hi ha caixa enregistradora; només
el seu càlcul mental desenvolupat, la seva llibreteta i els bolígrafs com a
únics elements de control de consumicions al moment d’anar a pagar (estigueu
tranquils, estafadors: no s’equivoca mai).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Al Sellart hi
trobareu personatges que destil·len comentaris sucosos i cridaners, dialèctica
autòctona de la Lleida més cavernícola,
bon humor, públic divers de tradició futbolera, pantalla impressionant damunt
antic escenari de cantautors que facilita la comoditat per veure el partit des
de totes les perspectives en òptimes condicions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Ambient familiar i màgic caliu, i, per
descomptat, és obligatori demanar Martini negre amb el sifó d’envoltori quadriculat
de color taronja, que fa companyia inseparable vora els “berberetxos” (al, Poal
no se’n diu escopinyes), amb la famosíssima salsa picant del Josep, de la qual
en guarda la secreta recepta amb més hermetisme que la fórmula de la Coca-cola.
Abstingueu-vos-en madridistes quan juga el Barça: “perill de mort”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">-----------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Bar Atlanta FC, BCN.
A vegades aquesta Barcelona cosmopolita m’avorreix, tant els governs progres
com ara els de dretes s’han entossudit a fer del “Barrio Chino” un lloc <i>cool</i>.
Han fet neteja i de la bona: de
ser el barri de la decadència que tan bé descrivia el mestre Vázquez Montalban
en les seves històries entranyables alimentades al mític Casa Leopoldo a un
espècie de barri temàtic, on el disseny, l’art contemporani i els artistes
fashion de casa bona que de totes totes juguen
a ser bohemis han esborrat aquell barri “chino”
de jonquis, putes, xeringues, pixats i clients sense dents que esperaven que
algun que altre camellot els passés droga adulterada. Doncs enmig d’aquest nou
Raval que no agrada a tothom, oi,
estimat Quim Monzó?, que els ideòlegs intel·lectuals han dibuixat per enclavar-hi
uns quants turistes i que palades de pakis muntin els seus falafels, hi trobem
un tresor, l’Atlanta FC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> M’hi va portar l’amic Pep Guash (autoproclamat
hooligan diplomàtic), amb la seva parella, l’Euge (sap que m’agraden els llocs
alternatius que em recordin l’estètica rural), a veure un Osasuna-Barça, en què
vam perdre 3 a 2, però tot i el mal record del resultat em va frisar el lloc.
No havia vist mai un bar tan lleig amb tant encant. És un bar amb vida, i això
està molt buscat, amics. Un oasi de vida enmig d’un barri al qual han canviat
la personalitat sense preguntar. A l’Atlanta et trobaràs milers d’estrelles
buides damunt les taules de fusta, grups d’amics que comparteixen amb la
mateixa intensitat la passió del futbol com la conversa agradable. Gent que a
la tarda juga al dòmino i gent que a la nit anirà al concert de Radiohead. Amb
lavabos sense balda, amb cartells enganxats amb lletra il·legible i porta de
fusta esbotzada, on posa “no entrar” i hi entra tothom.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Un desordre organitzat, no hi ha control de
volum a la tele i en canvi sí una coherència d’entesa futbolística per a clients
culturitzats de l’esfèric. Abstingueuvos-en, dones amb faldilles de vertigen, talons
de pam i que us agradi pintar-vos els llavis (podeu entrepussar pel desnivell
del terra; no hi ha mirall als lavabos i
algun que altre client d’edat avançada busca el que hi ha entre les cames).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">------------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Si algun malalt del
futbol porta una ratxa d’estrès a causa de la feina o perquè té un “jefe” que dóna
pel cul a totes hores, que es gasti 300 eurets i passi un “finde” a Rialp,
bressol del preciós Pallars Sobirà, que s’endugui la dona, que la fotrà
contenta, que s’allotgi a l’esplèndida casa rural de Can Ravellat de Roní i
baixi a veure el partit a la pantalla de
Ca l’Andreu. Pura melancolia,
estufa de llenya al mig de la sala, pocs clients i poc parladors. Antic club
social de bancs de fusta entapissats amb folre de color verd oliva, tranquil·litat,
el Noguera Pallaresa s’observa des dels finestrals. L’Andreu no té ni puta idea
de futbol, però això és indiferent, és una persona entranyable, de bata blanca
i ulleres, que es baixa lleugerament quan et diu alguna cosa important. Diria
que l’Andreu és un bon paio, que et fa sentir el seu local com si fos teu.
Indispensable demanar la fusta d’embotits del Pallars just quan comença el
partit. Atenció amb els ganivets per tallar els formatges, són de pel·lícula
d’Alfred Hitchcock; si teniu la dona a la vora és millor revisar la lletra
petita de l’assegurança de vida, no fos cas que se li escapés sense voler (i allí
et quedes). Lloc ideal per gaudir del futbol en família, fotre’t com un teixó a
base de greixos i ficar-te romàntic sentint la finíssima i constant melodia que
desprèn l’aigua del riu, esperant pujar a l’habitació de Can Ravellat per
intentar fer un gol per l’esquadra, amb permís és clar de la dona…<o:p></o:p></span></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-27585824469291114602012-04-01T11:21:00.003-07:002012-08-14T09:11:06.541-07:00FUTBOL I RELIGIÓ<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPN4hbq-X5rPPcGjio4oG8MHgh4iWrUtIp4m_3aDYtPCzUctwv4tqpRJiFRyfV8MKB1M5uthcBE4JxDhPqzYCzJ2GYVt2mK6azuf4K4K4r8vCi2ZGo7t1OyskqHm8QDPDDhYqNvbvbEMvt/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPN4hbq-X5rPPcGjio4oG8MHgh4iWrUtIp4m_3aDYtPCzUctwv4tqpRJiFRyfV8MKB1M5uthcBE4JxDhPqzYCzJ2GYVt2mK6azuf4K4K4r8vCi2ZGo7t1OyskqHm8QDPDDhYqNvbvbEMvt/s400/foto.JPG" width="300" /></a><span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Durant molts anys vaig
ser escolanet principal de la parròquia Sant Joan Baptista del Poal, poble que porto al cor i al DNI. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Espero no pixar fora de test (cosa que faig
molt sovint segons la meva dona) i que cap creient de la doctrina de Crist se senti
ofès després de llegir aquest dolentíssim article que us presento; si així és,
us demano disculpes per avançat (siusplau, no m’ho tingueu en compte, sóc pobre
d’esperit).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Us asseguro de veritat i molt a pesar meu, vist
amb la sempre interessant perspectiva
del temps, que el meu pas per l’espiritualitat
divina va ser molt similar al del Mourinho al Madrid, i no pas
perquè fiqués el dit a l’ull de cap mossèn, critiqués els companys de
feina o em preguntés a totes hores el perquè -per què, per què…- de les injustícies
dels bisbes, sinó simplement perquè era
el <i>puto</i> amo de la sagristia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Mireu si devia fer bé la feina d’ajudant del
mossèn que em vaig guanyar el premi de
disposar d’un propi armari. Poca broma; vora
els ciris pasquals, que tantes vegades vaig encendre amb la capsa de mistos de <i>cerillas españolas</i>, hi tenia els
meus penjadors de fusta romàtics que guardaven les
sotanes que em ficava per a les grans ocasions, enterraments, processons,
batejos, comunions…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">I això que la feina
d’escolanet té els seus riscos. Vaig ser un afortunat si em comparo amb els
meus companys de gremi de les esglésies irlandeses que van sofrir uns quants
abusos sexuals. Durant els meus serveis, a la casa del Senyor no recordo cap
insinuació sospitosa dels gestors de l’església relacionada amb la sexualitat.
Dels pastors evangèlics que vaig tractar, puc dir que més aviat perdien el
temps en altres aficions; de fet les úniques
carícies a la cara que vaig rebre van ser de mossèn Salvador, home molt
estimat per les dones del poble. Una que recordo amb <i>carinyo</i> va ser quan, perquè en plena classe de catequesi corríem pel
damunt dels bancs de fusta de l’església i fèiem entremaliadures amb l’amic Facund, em clavà una santa bufetada
de dretes que vaig quedar <i>lero</i> (trauma
infantil de conseqüències irreparables que m’ha portat entre altres coses a
crear un bloc de futbol, escriure llibres i organitzar concursos de coques de
recapte, cosa que diu molt del dispers que es troba el meu cap).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Entre el de la sotana i la senyoreta Filo (la
meva professora de primària), sempre arribava amb els dits de les mans marcats
a la cara, maltractaments que van motivar el meu pare a enviar-me a estudiar a La
Salle de Mollerussa (els frares, molt millor que els mossèns), cosa que van
agrair les meves galtes, i orelles, ja que la repugnant Filomena -així
s’anomenava aquest munt de greixos pudents amb ulleres de cul de botella i de
bata negra també pudent que, de senyoreta, no en tenia res (guardava plàtans
podrits al calaix de la taula, ens feia cantar el Salve Maria i a la Núria
Miret li feia penjar la bandera espanyola al pal de la porta d’entrada de
l’escola)- sempre tenia la mania d’estirar-me-les.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">A mossèn Salvador,
tot i que repartia hòsties tant sagrades com amb les mans a parts iguals- el
tinc sempre a la memòria, ja que, fent d’escolanet principal a la seva vora, el
dia de Sant Joan Baptista, patró del Poal, en una missa solemne va caure
desplomat a terra i es morí en acte de servei, allí mateix, en ple sermó! No sé
si va ser un atac de cor o què. Entre l’impacte del desplom del mossèn amb el
cap picant contra la paret del darrere, els crits punyents dels fidels i els
plors de la<i> margendona</i>, vaig patir un ensurt que quasi em mata. Penseu que en caure mossèn
Salvador em va tombar a terra, i només els meus
ràpids reflexos innats van evitar que quedés ofegat sota el difunt. Fins a dia d’avui és la tercera persona que
recullo morta del terra.(Espero que aquest fet no us afecti a l’hora de voler
gaudir de la meva companyia.) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">------------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">I si totes les
religions tenen els seus llocs de culte -els cristians, les esglésies; els musulmans,
les mesquites-, els de la religió del futbol tenim els bars. Hi ha alguna cosa
millor que veure un partit del Barça en un bon bar? En el fons, entre els
fidels assidus a una església i els que freqüenten el bar no hi gaire
diferència; ens uneix la devoció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Mossèn Josep Cases (el meu preferit) sempre em
donava propines no superiors a deu pessetes en acabar la missa, que gastava al
futbolí del Sellart. Gran amant de la lliga anglesa quan aquesta encara no era
Premier League, fan de Lauri Cunninghan i culé reconsagrat, tot i que tenia els
cabells més blancs que els llençols de
Don Santiago Bernabeu. Cada vegada que alçava el calze sagrat per santificar la
comunió se l’omplia de moscatell del Vaticà i el buidava, previ rotet, amb la
mateixa rapidesa que un servidor anys més tard, a la barra de l’Elèctric, els
traïdors <i>xupitos</i> blaus celestial
anomenats “bluetònics” que la Virginia, germana del Pedro, propietari del mític
pub d’influència anglosaxona, ens servia als fidels mentre li confessàvem les
nostres penes, tot esperant el perdó de les nostres estimades verges.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-55070846071980504102012-03-20T12:48:00.001-07:002012-04-29T00:12:44.165-07:00UN DIA VAIG TENIR UNA AMANT<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Ai l’amor !!, que n’és
de bonic, inclús quan es posa travesser. La influència de les dones vers els pobrets
desgraciats que som els homes, es tan incontestable, que ni els grans artistes
de la humanitat se n’han escapat , i sinó que li ho preguntin a l’admirat
Picasso. Les seves obres més preuades coincideixen sempre amb l’estat d’ànim ocasionat per les
succesives ruptures i turbulentes
relacions amb les dones de la seva vida.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Per sort o per
desgràcia, des que vaig donar el primer
petó als llavis d’una dona, fet que un no oblida mai, sempre he compartit
moments preciosos amb aquest mamífer tant ben moldejat, a qui la naturalesa ha premiat amb una costella de menys i una intel·ligència de
més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">I quantes vegades penso amb un dels escriptors de referència que tinc
a la biblioteca de casa. El francès Albert Camus. En un atac de lucidesa no se l’hi acut res més que escriure per la prosperitat:
“quan ets jove vols ser fidel, i no pots, en
canvi quan ets gran vols ser infidel i no en surts”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Ara, immers en plena
crisi existencial, que es veu que tothom hem de passar quan t’adones que ja
veus que falta poc per complir els quaranta, i que et sembla que t’has de morir
aviat de vell, em ve de gust explicar un episodi que em va passar en aquell
impàs, que conforma l’espai de temps
entre el primer gran amor i la trobada de la dona de la meva vida. Un temps entremig
que va donar per molt, ( espero que el meu amic Miqueloni coneixedor
d’unes quantes malifetes, respecti el pacte de secrets, el tenim firmat sota
jurament de sang). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">I això que quan surts
d’una ruptura sentimental portes penjat un cartell al front que diu “estic
solter i no vull anar amb ningú”, però no sé si a conseqüència de la conjunció
de les estrelles o l’energia del Cosmos,
passa tot el contrari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> --------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Som tot l’equip dins
del vestuari, acaben de donar l’alineació, queda poc més de vint minuts per
començar el partit... porto el deu a l’esquena. Consigna de l’entrenador: Llorenç,
llibertat de moviments, juga al teu aire i intenta trencar entre línies amb
passades profundes a l’espai, que aprofitarem la velocitat del Ricard.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Abans de sortir a
escalfar em miro al mirall, tort i
lleugerament esquerdat (no descarto que sigui per culpa d’haver-lo mirat massa),
sota el mirall, la pica de porcellana
amb peanya marca victòria, també esbotzada i tela amb aranya inclosa a la zona del desaigüe.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Em
sento guapo, em veig els ulls grossos i el cabell espés amb el serrell que mor a l’inici de les celles. Me’l
mullo prement el polsador de la canyella, surt un rajolí d’aigua molt escàs, i
m’arreglo amb les mans la mata de pèl que em tapa les orelles. M’agrada sortir
al camp ben pentinat i el cabell moll. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;"> Escalfem en grup, fem el crit de guerra, petit
espai per les mariconades, el Taps em fa un pessic al cul, i el Xela m’intenta estirar la tita,
però ho evito clavant-li un clatellot,(sort que no la toca, la tinc dolorida), revisió de fitxes, i sortida al camp.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Saludem desde el
cercle central i ohh sorpresa!!! Ella és a la grada. El cor em batega mes
ràpid, em torno a arreglar els cabells, però no tinc el mirall davant. Està
esplèndida, radiant. Uah, m’ha vingut a veure!!! .L’orientació lògica d’un
jugador dins d’un terreny de joc del moment que comença el partit és direcció a
la porteria, però la meva es sens dubte a la grada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">La seva presencia
m’altera, ha sigut com un regal que no t’esperes, em surten cors dels ulls.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">-------------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Jo no la coneixia de
res (com sol passar en aquest casos). Quan me la van presentar per primer cop, em mostrà una màgica simpatia que no vaig
saber interpretar, carallot com soc de naixement,
no arribo a detectar res d’especial. L’únic mèrit que m’adjudico es que
corresponia amb espontaneïtat i alegria a l’amistat que el bombonet m’oferia, convençut del tot, que aquella preciositat,
que em va robar el cor i els calçotets, es
fixés amb mi més enllà d’entendre que li despertava cert
interès, perquè era company d’equip d’un parent seu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">------------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Ja amb el partit
començat, dins del terreny de joc, corro o floto (més aviat la segona), mirant constantment la grada, fins al punt de notar torticolis, a
la recerca dels ulls melosos de
l’amant. En plena sobredosis d’excitació
interior, em surt l’instin animal, vull seduir la lleona, el camp es una selva,
i això no es cap metàfora, ja que hi ha vint-i-un orangutans, una pantera (l’àrbitre)
uns quans goril·les de públic, i jo, el Rei Lleó. Jugo per ella i només per
ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">En una jugada dins
l’àrea que em desfaig per velocitat a un adversari, em fan penal. Pilota al
punt de la pena màxima, plantat amb elegància, tinc les mans a la cintura esperant el xiulet de
l’àrbitre, mirada fixa entre el porter i el pal, xuto amb l’interior del peu i
la pilota surt projectada en direcció l’escaire, gooolll!!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Els companys d’equip
m’abracen, en plena celebració el Xela que es la hòstia, m’estira la tita,
aquest cop m’enganxa de ple,em fa mal però aguanto la respiració, i li foto una
puntada carinyosa al cul. Torno a mirar a la grada, l’amant està plantada
aplaudint el gol, somriu i m’imagino com es mossega el llavi i la llengua
resseguint sensualment...uf!!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">No puc parar de
pensar en ella i menys el que va passar la nit anterior. Desprès d’una trobada
inesperada dins la discoteca, tot va ser molt ràpid, es difícil portar una
relació sense voler que ningú o sàpiga, ens vam escapolir com vam poder per
camins diferents per acabar trobant-nos al meu cotxe, amb la por que ens
enganxin però amb la passió pròpia de les pel·lícules d’amants. Busco un
polígon industrial que tinc controlat per situacions d’emergència. He descartat
els camps de pomeres desde que un dia que estava recent regat em vaig quedar
clavat ple de fang i traient el cotxe amb l’ajuda del pagès, mentres la parella
es volia fondre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Tan ràpid, era la
passió que no ens en vam donar ni compte i ja estàvem despullats. Petita pausa...estirats
als seients del darrera del Renault 11 cinco velocidades, estic sobre d’ella,
amb les dues mans que pressionen les
seves espatlles. Teatralment i fent el pallasset, faig com si observés el seu
cos de d’alt a baix, que cofoi està tal com va arribar al món, a una
temperatura diguem que calenta, i li dic amb un somriure de malícia “tot això és
per a mi?”, ella riu amb les pupil·les
enceses, m’estira el nas, i acte seguit tanca els ulls i s’arqueja,
obrint-me el candau del seu tresor, a partir d’aquí només la frase de Bern Shusther “no hase falta
desir nada más” es lo millor que us puc dir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">-------------------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Acaba el partit,
abans d’entrar als vestidors que són vora el pàrking, el nuvi de l’amant que és
al camp i se’l veu força enamorat, em felicita pel bon partit que he fet. Que
bo que ets tio!!!-afegeix- com la toques nen!!!- remata emocionat- Ella em fa
l’ullet i marxen abraçats amb el seu estimat. Em quedo plantat mirant l’escena
i quan ell està d’esquena buscant les claus del cotxe, ella es torna a girar
breument per regalar-me un últim somriure que es perd quan es fica al seient de
l’acompanyant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Mentres em dutxo, amb
tot l’equip eufòric per la victòria, estic pensatiu. El Xela em torna a tocar
la tita, la tinc plena de sabó, però no li faig cas, potser una rialla forçada,
em sento malament, brut, quan m’asseco amb la tovallola i sec al banc de fusta,
arribo a una conclusió, les històries d’amants només hi ha plaer a curt termini.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">En ple debat intern,
trobo respostes, la infidelitat no consentida té paral·lelismes amb la droga, bé al principi,
malament al final. Reflexiono, i tot i que encara tinc a l’imaginari el gust
dels dolços petons de l’amant i l’adictiu perfum que desprenia tota ella, prenc
una decisió que m’allibera l’esperit. Em faig meu el lema “el que no vulguis
per tu, no ho vulguis per ningú”, aquesta màxima que no respecta Sílvio
Berlusconi em dona una tranquil·litat interior que m’aporta pau. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Amb el temps descobreixo
que només conec dos formes de millorar. Una , primitiva i altament efectiva a
base d’hòsties i l’altra, i més recomanable, gestionant les experiències amb
finalitats positives . I encara que no em sento orgullós de ser partícep d’una
infidelitat, sempre em consolo amb la dita bíblica que ha fet fortuna “el que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-20659717686980081112012-03-13T15:30:00.002-07:002012-04-29T00:21:20.232-07:00EL GOL DE LA VIDA AMB CARLOS HORCAJADA<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"> Any 1984, jugo a la lliga federada, primera
divisió provincial, amb els alevins del Club Futbol Joventut Mollerussa, tinc onze anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">M’agrada la
combinació de l’equipatge: samarreta blanca sense escut ni propagandes, amb coll
rodó blau, tres franges blaves fines que
baixen per les mànigues fins a trobar els punys, que també son blaus, els pantalons dels mateixos colors, diferent ordre -blaus
amb les tres ratlles blanques verticals
als laterals-, i les mitges blaves amb tres ratlles blanques horitzontals a
la part superior, que limita el genoll. Si algú es pensa que he descrit “la marque aux trois bandes” s’equivoca de ple; és sens dubte una
imitació bastant ben aconseguida, però l’economia del club no estava per massa
romanços, i vestir Adidas era un somni impossible. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">La perspectiva del
temps m’informa, però, que els
dissenyadors dels vuitanta eren uns visionaris. Aquest model de camiseta em va premiar amb uns quants dies de glòria, ja que la vaig aprofitar per a finalitats
tan diferents i antagòniques com, per
exemple, ballar <i>techno</i> quinze anys més
tard a la discoteca fragatina Florida 135 (lloc de concentració de grans
futbolistes); i encara que sembla lògic pensar que vestir així un dissabte a la
nit buscant nòvia és sinònim de fer el ridícul més estrepitós, vull dir-vos que
més d’una dona de bon veure, amb gust per l’LSD, em titllà de modern. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Podria ser
políticament correcte davant l’audiència i aprofitant que parlar de futbol és fer ús indiscriminat de tòpics, què millor que
apuntar-me al carro d’aquesta corrent i dir, sense ser gens original, que el
millor gol de la vida va ser el dia que l’Esther va quedar embarassada dels dos
fills que tinc. Però ja que el lloc, un espai dedicat a explicar anècdotes de
futbol, no és l’adequat per a gaires romanticismes,
potser toca ser sincer i, amors a part, dir en veu alta
que el millor gol de la vida és el que vaig fer amb l’ajuda inestimable del
gran Carlos Horcajada, un diumenge al matí, al súper aleví de la Unió Esportiva Lleida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">El futbol base del
Lleida el conec bastant bé, i, per molt que sigui el club de referència de la província
,sempre m’ha semblat que estava desemparat de la mà de Déu. Jo hi vaig jugar
dels dotze als divuit, sis temporades consecutives que van des d’aleví fins a amateur
passant pels infantils i els dos juvenils, A i B. Ens canviàvem als vestuaris del vetust gol
nord, vestuari és un dir, perquè allò tenia més pinta de corralina de porcs que
de res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"> En l’únic que el club de la capital del Segrià
s’esforçava una mica era a fitxar bons
jugadors; els que destacaven de la província acabaven jugant al Lleida, però un
cop allí la progressió futbolística individual de cada jugador era nul·la. Instal·lacions deplorables, entrenadors
mediocres i la poca cultura de club per apostar pel planter feia que jugar al
primer equip fos literalment impossible, i sempre ho he considerat una
llàstima, ja que la matèria primera era
de qualitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">No és que sigui una
persona especialment modesta, a vegades ho intento sense gaire èxit, però segurament
vaig acabar fitxant pel Lleida gràcies a aquest gol que ara us explicaré i els
47 que van caure l’any després amb els alevins del Poal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">El capità d’aquest
Mollerussa primerenc era el Felip, un <i>tio</i>
ben parit a collons, catxondo a matar i,
a més, bon lateral esquerre. Encara ara, vint i escaig anys després d’aquest
fet, coincidim: ell juga amb els veterans del Palau d’Anglesola i més d’un dia
el pots trobar a tribuna del Camp Nou, liant-la.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">L’àrbitre tira la
moneda a l’aire, els del Lleida escullen camp, nosaltres saquem. Pilota al punt
del cercle central, les dos vedettes de l’equip estem ansiosos esperant el senyal
i el xiulet del de negre. Quan aquest alça la mà i diu “jueguen” comença
l’espectacle. Toc suau endavant del Carlos cap a mi, controlo i progresso com
si emprengués una aventura suïcida; em sento com el Quixot lluitant contra els
molins i m’endinso a la dimensió desconeguda, buscant una porteria que els meus
ulls de nen amb picardia veuen molt lluny. Avanço estilós com si m’hi anés la
vida; tot just començar, em sortejo amb un bon driblatge de dretes i un cop de
cintura elegant el primer davanter que em pressiona: és un tal Aguilà, que després d’aquest partit
fitxà el Reial Madrid. Amb la pilota Mikasa, que és la prolongació del meu peu
i que porto enganxada a les meves Patrik Silver com si portés un tresor
familiar, em trobo davant la presència intimidadora del mitja punta del Lleida,
un tal Mariani, que va jugar anys després al Balaguer i al Tàrrega a tercera divisió;
em pressiona amb tot el cos endavant i amb una filigrana que he entrenat pels carrers sense pavimentar del
Poal li faig un canyot tan net i curós que el deixo a terra mirant totes les perspectives
del meu cul. Abans que el pròxim migcampista m’entri ensenyant-me
els tacs per davant , li torno la pilota a <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">l’Horca, que em segueix
a prop, croqueta de fantasia dreta esquerra amb un gest tècnic perfecte del
Carlos, que desmunta dos adversaris de cop i em torna la pilota amb precisió quirúrgica
a la velocitat de la llum, fem una doble
paret de tiralínies a un toc, que trinxa
tot el sistema defensiu del rival i em deixa cara a cara amb l’últim home de la
defensa, dos vegades mes voluminós que
jo, i les orelles, que les tinc tan activades com les cames, escolten ohhss
d’exclamació del poc públic que hi ha repenjat
a la barana perimetral de l’annex del camp del Lleida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Encaro l’últim
defensa amb confiança i xuleria, faig
una autopassada de manual:la pilota
passa per l’esquerra del lliure i jo l’esquivo per la seva dreta; el defensa
patina mentre noto com la seva mà intenta agarrar-me la samarreta amb el número
set a l’esquena, sense sort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"> Surt el porter cobrint bé la porteria, però el
sorprenc amb una vaselina elevada que, quan sembla que passa per damunt del
pal, baixa en picat i es cola a la xarxa. Golaaàsss!!!! Em poso les mans al cap
al mateix temps que corro direcció al córner, embogit d’alegria i celebrant el
gol semiconscient de la qualitat de la jugada. L’Horca m’atrapa i em tira a
terra en una escena de lírica esportiva; ens abracem com si haguéssim guanyat la Champions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"> Mentre torno cap al lloc, per reprendre el
partit, encara amb les sensacions al·lucinatòries del gol i aquella sensació de
plaer indescriptible, noto com els
jugadors del Lleida, estupefactes i admirats alhora de l’obra mestra que vam
crear amb l’Horcajada, m’observen des de tots els perfils possibles i amb una mirada de sorpresa clavada als meus ulls i amb aquest llenguatge
no verbal que només entenem els futbolistes, desxifro amb l’expressió de les seves
cares com em diuen sense paraules que en
poc temps serem companys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">El que Oliver i
Benji tardaven vuit capítols a fer, nosaltres ho vam fer en vint segons. 0 a 1 a favor del Mollerussa, contra el millor
equip de la categoria: increïble!!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"> Sabeu quin va ser el resultat en finalitzar
aquest històric partit? Doncs vam perdre per 16 a 1. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">El Felip, a qui l’altre dia davant la seva gestoria
recordava aquest partit, m’assegura que té més present les ganes de deixar el
futbol que li va venir després d’aquest partit que el gol que vaig fer. (L’hauré
somiat, aquest gol?) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-88920330998538049232012-03-04T10:26:00.004-08:002012-04-29T00:26:43.244-07:00WEMBLEY, POBLA DE SEGUR, PUYOL I LA PUTA MILI.<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhByhcSpnztBiJ7jEpKJq9yld2XIZc855zpXuHsV16fuGsWj8MlAm5bjHHZZeyHGvd_pjh9bgOTKlKHHMopgm6xZE70BuXu_P3Rqrbexd9fIq7QYdwIRxx2qY7rAjYoWGqcC4FhIApyoAK2/s1600/foto+2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhByhcSpnztBiJ7jEpKJq9yld2XIZc855zpXuHsV16fuGsWj8MlAm5bjHHZZeyHGvd_pjh9bgOTKlKHHMopgm6xZE70BuXu_P3Rqrbexd9fIq7QYdwIRxx2qY7rAjYoWGqcC4FhIApyoAK2/s320/foto+2.JPG" width="208" /></a><span lang="CA">1992, el Barça guanya
la seva primera Copa D’Europa a l’antic Wembley, tinc la sort de ser present al camp. Enganyaria si us digués que estic recuperat de l’estat de shock que
em va ocasionar Ronald Koeman quan va perforar el marc de Gianluca Pagliuca. M’entres
Vialli el davanter de la Samp de cabell arrissat, assegut a la banqueta, es
fica les mans a la cara amb l’ajuda
d’una tovallola blanca i el cap cot de decepció, jo embogeixo com si
visqués posseït pel dimoni. Celebro el
gol amb el meu amic David com si hagués tocat un cable d’alta tensió amb els
peus molls.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquest any tothom el te emmagatzemat a la memòria, per la
celebració de les olimpíades a Barcelona i amb el mega hit estival dels Manolos
“ amigos para siempre”que amenitzava la majoria de discoteques, Musicand inclòs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al novembre d’aquest
any inoblidable, mes concretament el dilluns vint-i-tres els meus pares em
deixen a la porta del cuartel de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials a
Talarn, Pallars Jussà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un soldat amb cara d’amargat fent guardia, al veure’m em diu “te
queda mas mili que al palo de la bandera”, amb aquests ànims, pocs diners a la
butxaca i la foto de la novia a la
cartera, començo el servei militar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fins aquell dia jugo amb
el ja desaparegut amateur del Lleida, que entrenava Juan Carlos Oliva (el
millor entrenador que he tingut mai).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb el cabell rapat
per dificultar la vida als polls que pidolen pel cuartel, divuit anys, grans a la cara i vestit de verd camuflatge em
sento estrany. Fem instrucció preparant-nos per una eventual guerra, a les muntanyes
de Santa Engràcia amb un fred que pela. Ens assignen un cetme (espècie de fussell
o metralleta de l’època del Sisquet) amb el punt de mira mes desviat que una
escopeta de fires.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinT_Kccc96jYIO-xW6bN4itEoYWAJ1LsMhmNPDvLI8wWNDrUSjLRdelX6iwVYbIfmQXKj_SSNY6tgS4a85v_Jwc6JbuT_RRbf2hVsDeB3igK3NRUZhz0u9jUQUvrMm28fI1Zflcuq8qurm/s1600/foto+1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinT_Kccc96jYIO-xW6bN4itEoYWAJ1LsMhmNPDvLI8wWNDrUSjLRdelX6iwVYbIfmQXKj_SSNY6tgS4a85v_Jwc6JbuT_RRbf2hVsDeB3igK3NRUZhz0u9jUQUvrMm28fI1Zflcuq8qurm/s320/foto+1.JPG" width="240" /></a><span lang="CA"> Trenta dies i trenta nits de surrealisme militar que tenen com a
objectiu principal estar impecable el dia de la jura, la tonteria mes gran que s’ha
inventat, que te com a gran acte final
donar un petó de fidelitat a la bandera espanyola davant la mirada seriosa d’un
bon grapat de militars i familiars emocionats que omplen les grades de
l’esplanada. (Tinc una foto, amb cara d’acollonit que em delata, fent-li un
acalorada reverència en aquest drap grog i vermell , que els meus amics independentistes, que m’han
vingut a veure, els agafa nàusees i em foten un clatellot just quan conclou la litúrgia).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al mes de ser al
cuartel, el fotògraf de la Pobla de Segur que treballa a l’Acadèmia, em proposa
de fitxar per l’equip del seu poble que juga a segona regional. Tinc tantes
ganes de jugar que en menys de deu segons li dic que si , que vull jugar on
sigui. Allí mateix em fa les fotos i firmo la fitxa, com si em casés amb una
dona que no conec de res. L’endemà al mateix lloc i a la mateixa hora em venen
a fitxar els directius del Tremp, que juguen a Preferent dos categories mes que
la Pobla. Per un moment penso,”hòstia , potser me precipitat fitxant per la
Pobla, poden jugar a Preferent perquè he de perdre el temps jugant a segona regional?”, però la frase del meu
pare que m’ha inculcat des que tinc us de raó “la paraula d’un home ha de ser
com una escriptura” fa que sigui ferm amb la decisió pressa, i vist com va anar
després, orgullós me’n sento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’entrenador de la
Pobla es el Mauri, de pell morena, amb bigoti i perilla ben cuidada, optimista i molt
entusiasta, se’l hi nota que li agrada entrenar, se sent important dins el grup,
te una metodologia de treball curiosa, quan distribueix a la pissarra la disposició tàctica dels
jugadors, sota els nostres noms, fica entre parèntesis els de cracks mundials
que salvant molt les distàncies, considera que tenim característiques similars
en la forma de jugar. Trobo que es una forma molt simple i eficaç de motivar-nos.
A mi sempre em premiava amb el nom de Nostro Senyor Josep Guardiola, i l’al·lucinació
que portava a sobre, no me la proporcionava ni la carícia d’una dona, que ja es
dir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot i així el Mauri
quan es treia el xandall i es posava corbata, era mes perillós que una caixa de bombes. Al acabar el primer entrenament
en la meva estrena al club, sense jo conèixer absolutament a ningú i tot
vergonyós, em va agafar amb uns quants
veterans de l’equip tant o mes perillosos que ell, ens vàrem treballar una ruta nocturna bastant intensa per
diferents llocs de la zona, i com comprendreu
m’estalviaré entrar en detalls, bàsicament perquè l’efemèride no
em costi el divorci, ara que estic feliçment casat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> De fet, si hagués de declarar davant del jutge
dels crims d’aquella nit li diria que ho recordo tot molt borrós i la ultima
imatge mes o menys clara, era sortir del Gemma (pub molt popular del poble). El que va
passar després, us ho deixo a la vostra imaginació, que si es exagerada segur que encertareu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La temporada va ser
històrica, vàrem entrar pels pels al play-off d’ascens hi ha la lligueta per
pujar a primera regional, ens tocar jugar contra Sant Martí de Malda,
Bellcairenc, i Castelldans, quedan
primers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Formàvem una
plantilla compensada, competitiva, i amb talent, els únics
“estrangers” de l’equip érem jo i el Pitu de Tremp que era el porter (dir que ser de
Tremp a la Pobla no es fàcil) , la resta, tots del poble.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> L’Ortega el gran capità imposava veterania i respecte,
el Moré al cel sigui era un senyor lateral esquerre, el Pep Pallàs controlava
amb galons de líder tot el mig del camp, tenia un equilibri perfecte entre
tècnica i força, el Sauquet fent de davanter britànic a lo Ian Rush, regalava
cops de colze als centrals que gosaven prendre-li la pilota, el Flores trencant
per la banda amb les seves grenyes, Garreta, Postigo …. I sobretot el Putxi,
ara segurament se’l coneix com el germà d’en Carles Puyol, però us ben asseguro
que en aquells temps era el Carles el germà del Putxi, a mi m’encantava com
jugava, pilota que arribava al àrea, pilota que entrava dins de porteria, trencava amb elegància, definia amb precisió,
destrossava les defenses rivals a base de gols. Gols de tots els registres,
d’oportunista, de qualitat tècnica, de cap, de cul, de puntera, de taló… sempre
s’ha dit, en tertúlies de bar, que el bo futbolísticament de la família era ell, ara també s’ha de dir
que la nit a vegades el confonia, algun diumenge de partit, quan arribava al
vestidor, seia al banc de fusta com si vingués d’un combat de boxa, deixava
caure la bossa a terra, esbufegant, repenjant-se a la paret i amagant els ulls
rere de les ulleres de sol, amb la cara del color d’un ciri pascual, i pensaves,
mare meva que deu haver fotut aquesta nit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Va ser el primer
ascens de l’historia a Primera Regional de la Pobla de Segur, i en guardo un
record inesborrable, tant per l’experiència personal com pel tracte rebut de jugadors, públic i del
Solduga el Presi (també una peça de campionat), a mes puc dir que vaig entrenar
amb en Carles Puyol l’ànima i el cor del millor Barça de l’historia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> Com passa amb molts pobles, els divendres entrenàvem
els amateurs i els juvenils barrejats, i tot i així encara no fèiem ni setze
jugadors, i en Litos que per aquella època tenia 14 anys, ja fotia barrades pel
camp de terra estret curt i boterut de la Pobla. També us he de dir que si algú
en aquell moment em diu que aquest melenut arribaria on arribat, que es lo
màxim del màxim que pot somiar un jugador, li foto dos hòsties o el tracto de
boig. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> Tot i que la seva potència i velocitat no eren normals pocs
auguraven el que vindria després. En Carles ha demostrat la dita que fa mes el
que vol que el que pot, i a fe de Deu que amb la seva voluntat i sacrifici s’ha
passat tres pobles, perquè el rendiment que ha donat i tot el que ha aconseguit, es per treure el barret i
fer-l’hi reverència eternament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A mes, amics, us puc
aportar una dada curiosa, en Carles Puyol ha jugat a Primera Regional,(no crec
que hi hagi cap internacional del mon que hagi passat per aquesta categoria),
recordo que al acabar la mili, vaig
baixar per terres urgellenques per
acabar fitxant pel Bellpuig, els dels
Pallars Jussà en partit de Lliga, ens van clavar un cero a quatre, i la bestia (no s’acut
millor definició) d’en Puyol que jugava d’extrem esquerre va fer tots els gols,
aquell any ja va acabar anant a la casa gran i començaria el mite.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">PD. A la Pobla de
Segur vaig “signar” el primer contracte professional de la meva vida. 1000 ptas
per partit guanyat a fora de casa, sopar , esmorzar i dormir a Cal Solé els
divendres d’entreno, i bitllet de tren pagat de la Pobla de Segur a Térmens.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-43009900719261871772012-02-26T10:06:00.001-08:002012-04-29T00:31:10.455-07:00<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">LES DURES RESAQUES
D’UN DIUMENGE AL MATÍ.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOijJRXpgjXVstn5xDGVLD9PAHwVTY4NYoKi0nhWQVXR8gLVCAmLnGHrk6ugkaa-yJXzS1Dpqmy22V6xhmvU7BkbveMUnxzXFmtrA45oLFT1c3-FLLqFKP5XpVtLiKBVUrtkt539LT1_i-/s1600/BODA+ESTHER+I+LLORENC+3.6.05+036.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOijJRXpgjXVstn5xDGVLD9PAHwVTY4NYoKi0nhWQVXR8gLVCAmLnGHrk6ugkaa-yJXzS1Dpqmy22V6xhmvU7BkbveMUnxzXFmtrA45oLFT1c3-FLLqFKP5XpVtLiKBVUrtkt539LT1_i-/s400/BODA+ESTHER+I+LLORENC+3.6.05+036.jpg" width="335" /></a><span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Nit de carnaval,
estic assedegat, cauen tres voll-damms amb menys d’una hora al One (pub de
Mollerussa molt recomanable), son les dos i mitja de la matinada i just quan el
Pablo, perruquer i dj, però abans de tot amic, fica el tema A forest dels The
Cure, contra la voluntat de l’ànima, li dic a l’Esther si m’acompanya a dormir.
No es que m’avorreixi ni molt menys, però aquest cop, el cap es mes intel·ligent
que el cor i em recorda que demà a les nou del matí estic convocat a Miralcamp
per jugar el partit de la lliga de veterans, contra el CF. Magraners.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M’encanta sortir per
les nits, tant com jugar a futbol, i la
veritat es que tot i que no hi ha dubte que la cosa no sigui molt recomanable per
un pare de família a punt d’arribar als quaranta i no es un acte especialment d’exemplaritat per a joves que
s’inicien en els bons hàbits de l’esport, tampoc pretenc fer apologia de l’agermanament de la
nit i la pilota .<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per això ja tenim al
gran Guti per donar-nos màsters avançats de demostracions reals del que no s’ha
de fer. No cal tenir massa llums per saber que el rendiment d’un jugador passa
en bona part per saber-se cuidar i que la qualitat individual i el talent no es
suficient per oferir el millor de tu, si a radera no hi ha un rigorós
sacrifici… bla bla bla i bla.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però no us enganyeu
amics, també es cert que pocs jugadors
de l’àmbit amateur tenen la costum de quedar-se
a casa descansant la nit abans d’un partit, si es així, no he tingut la
sort de coneix-se’n cap per aquí al farwest.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">He d’admetre que els efectes secundaris d’una nit de festa
i la de desprès d’un partit disputat son paradoxalment similars. Els dies que florejo
gustosament amb la mística nocturna i
festejo com adolescent enamorat, amb tota la gama de licors que les
prestatgeries dels pubs exposen a vista dels meus ulls , tardo una setmana
sencera a recuperar-me.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per d’altra banda quan jugo el partit del diumenge i m’agafa per
córrer (qui em coneix sap que no es molt habitual), també necessito de set dies
perquè el meu esquelet comenci a caminar com ho fan els humans.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> I ja no et dic els caps de setmana que
compagino la gresca amb l’esport ,(cocktail mes explosiu que els caipirinyes
que fa el Maki) que per una lògica i senzilla regla de tres, son dos les setmanes que necessito per ser una persona amb les
facultats que em pertoquen com a un mamífer
normal.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb aquest precedents
i característiques personals,trobareu previsible el que ara us explicaré.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sona el despertador
del mòbil a l’hora de l’àngelus, que
vindria a ser als volts de les vuit del matí , en un primer moment no se ni on
soc. Palpo amb les mans a les fosques i els ulls tancats buscant el mòbil que
es sobre la tauleta de nit, i aconsegueixo parar-lo. El silenci torna, sembla anunciar que puc dormir mes, però
l’horrorosa alarma amb la seva depriment musiqueta, toca per segona vegada. Tot i que la
cantarella em mig desvetlla, intento fer
veure que no la sento. Al mateix temps noto
l’escalfor de l’Esther que a part de ser
la mare dels meus fills, compartim llit, i mirant-la de reüll aprecio que dorm
com una reina, abrigada a la funda nòrdica.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En primer moment i en vista que em fa un mal de cap considerable i les
cervicals les tinc engarrotades, decideixo seguir dormint, es l’opció mes intel·ligent
que em demana la sàvia naturalesa, però als cinc minuts d’aquest idil·li , l’àngel
de la guarda, em recorda que ahir al vespre em va trucar el Monki (màxim
responsable de l’equip del Miralcamp) desesperat, que vingués urgent, que anem
molt malament d’efectius per al partit d’avui. <o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El sentit de la
responsabilitat que tan el deixo de banda quan el cos no es serva dret, aquesta
vegada es benevolent.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M’aixeco del llit mig
marejat, despullat de cintura en avall o vestit de cintura en amunt, que cadascú
o interpreti com vulgui. Encenc la llum de la tauleta de nit i trobo els
calçotets penjats a la llampera i el primer que em passa pel cap es “aquí
collons se’l hi ocureix programar un
partit l’endemà de carnaval !!!.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em miro al mirall del
lavabo i em veig mes blanc que l’Iniesta , em dutxo i guanyo una mica de color
a la cara, preparo la bossa esportiva, amb la camiseta del Miralcamp, que te un
disseny molt similar a una abella, pantalons, dos parells de mitjons, els
protectors (importants ja que juguem amb el Magraners) tovallola, botes de
futbol, xampú i sobretot les xancles, no cal que recordi la ràbia que fa quan
et deixes les xancles i no tens el coratge d’entrar descalç a unes dutxes amb microbis
suficients per desintegrar els dos peus amb cinc minuts.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A les nou i quart ja
soc al camp, net i polit però amb molt mal de cap, soc dels primers a arribar, juguem
a les deu, i quan l’àrbitre passa revisió de fitxes només som
nou jugadors de camp i l’Àngel que es el porter. Quina putada!!! em
tocarà jugar tot el partit!!! Aquesta es la diferència de quan ets juvenil a
veterà, quan tens setze anys t’emprenyes amb el mon sencer si no jugues i quan
en tens quaranta no hi ha cosa pitjor que estar els noranta minuts al camp.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El meu cos a molt
estirar esta preparat per aguantar mitja hora, no he pres cap medicament ni
filets amb clenbuterol, el cafè amb llet del matí es l’única reserva energètica
que disposo.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan el partit es a punt de començar arriba el Pau amb el cigarret enganxat als
llavis, de la boca em surt “ de puta mare!!!” , ja som onze.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els del Magraners son
divuit o vint jugadors, van segons a la classificació i mirant les nostres
cares ja es freguen les mans. Al quart d’hora ja perdem cero a tres, jo tinc
dos oportunitats clares per marcar que erro estrepitosament, els dos esprints
que he tingut que fer m’han asfixiat i començo a suar toxines, amb pena i dolor
arribem a la mitja part perdent quatre a un.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al vestuari males
cares i pocs comentaris, algú que no penso dir el nom, diu que podem remuntar.
No puc evitar de riure.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A mitja segona part,
m’arriba una pilota alta (en aquesta categoria no es juga per terra) la
controlo d’esquena a la porteria rival amb el pit, la baixo protegint-me al mateix temps que giro cent vuitanta graus
i de repent, una espècie d’armari
empotrat en moviment de dos metres d’alçada per dos d’amplada, se’m emporta com
si m’aixafés un TGV i picant genoll contra genoll em deixa tirat a terra amb una distensió de
lligaments i un dolor que no noto ni la ressaca. Veig les estrelles i com
pardalets que roden pel meu cap, i sento una veu que es la del armari empotrat
en moviment, que abans que l’expulsi l’àrbitre em diu “perdona tio, iba a por
el balon”, no puc seguir, deixo l’equip
amb deu , marxo coix cap a casa, perdem 3 a 8.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per la tarda, gel,
antiinflamatoris, i caminant com un vellet amb artrosis crònica, vaig al One a
veure el Barça-València. El Messi fa quatre gols….</span><span style="font-size: 16pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-70364458200225311472012-02-20T09:40:00.000-08:002012-04-29T00:34:33.439-07:00ENTRENAR AMB PANTALONS CURTS, DUTXAR-SE AMB AIGUA FREDA, PAGAR PER JUGAR.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcIgrFulkILF1iFfynopnsR1q_IbS_twVUdsJNQt7k2HJQrLE3B-BbT4iDIT2DnUc89N1n14Fso_RMycmG7giCk-0cwiiL-2sPhUEKQXLctZ1_PE_Hiq9IATMSe71fnETUuoegxay3YmdD/s1600/sfghfghsfgh.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcIgrFulkILF1iFfynopnsR1q_IbS_twVUdsJNQt7k2HJQrLE3B-BbT4iDIT2DnUc89N1n14Fso_RMycmG7giCk-0cwiiL-2sPhUEKQXLctZ1_PE_Hiq9IATMSe71fnETUuoegxay3YmdD/s400/sfghfghsfgh.jpg" width="277" /></a><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La meva amiga Montse
Cervelló, que per qui no la conegui es una espècie de Maradona del futbol
femení d’aquí de Mollerussa,(quan dic Maradona, no em mal interpreteu) em
comentava l’altre dia mentre em venia dos cerveses casolanes que produeix el
seu home, que comença a estar una mica farta d’aquest aburgesament del futbol
professional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha la certesa, cada cop mes extensa,
adoctrinada per mossèn Guardiola i legitimada pel nostre amic portuguès, que
els partits s’han de començar a guanyar molt abans de que comencin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els actuals gurus de
les banquetes mundials han revolucionat el famós entorn, i no tan sols se’l han
apropiat com a eina de treball, sinó que l’utilitzen com un jugador mes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Batalles
psicològiques, filigranes comunicatives, missatges enverinats i constants
elements distorsionadors, alimentats a través
dels potents altaveus d’una premsa
esportiva, que es frega les mans cada cop que hi ha una roda de premsa calenta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot estudiat i re-estudiat, treballs d’investigació a càrrec d’un exercit
d’ajudants qualificats que aporten informació i coneixement, anàlisis de
partits en soterranis foscos visualitzant els punt febles del rival, controls
exhaustius de l’estat físic dels propis
jugadors, estudis estadístics
mil·limètrics. Tot aquest professionalisme actual que busca la perfecció, porta
a situacions a vegades que xoquen bruscament amb la realitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquells factors que
no pots autocontrolar, com si has de jugar a menys cinc graus de temperatura
amb el camp glaçat, que si l’entrenador de l’equip rival deixa la gespa alta
com un bosc, que si els recull pilotes tarden a donar-te la pilota quan perds,
detallets i cosetes de tota la vida que en aquesta era que vivim capaç de ficar xips a les soles de les sabates dels
jugadors, comencen a fer nosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que voleu que us
digui, per moments trobo a faltar l’essència d’aquell futbol desordre que
semblava un carrer de Kandahar sense semàfors, amb joc sense tàctiques ni pors,
futbol total de pujades i baixades de
tensió. Aquell futbol que fica dels nervis als entrenadors i torna boig als afeccionats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Joc amb tocs
d’anarquia, de llibertat de moviments, de taquicàrdia constant, de poder a
poder. Partits trencats, on tot si val i que alça al públic del seient, (recordeu
el 5-4 del Barça –Atletico de Madrid, amb el macanudo Pizzi extasiat)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quants partits hem vist amb la gespa impecable
i ens em avorrit com a ostres? Jo recordo partits dels vuitanta al vell Atotxa
de San Sebastià ,al Molinon de Gijón o a
la Catedral de San Mamés, que semblaven els camps de pasturar de la Guingueta
d’Àneu i frisaves de veure aquelles lluites, sobretot els dies de pluja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Això si era
espectacle!!!! camisetes xopes fusionades al cos, genolls ensangrentats, fang al
cul d’aquells pantalonets que deixaven a la vista tota la cuixa de mascle
ibèric i que marcaven paquet, per deliri de les senyores. Jugadors que es treien els mocs del nas
pressionant amb força les fosses nasals
amb l’ajuda de l’índex per deixar l’herba mes verda si cal, l’aigua regalimant per les grenyes flamenques
tant autèntiques de l’època, mentre els
Urizars Azpitartes de torn els
amonestaven amb alguna que d’altra targeta per aquelles entrades de xocs
frontals entre jugadors que sortien
lliscant i rebotats fins a topar a les
tanques publicitàries, com cotxes de formula 1 que surten de la pista quan es
molla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja se el que penseu.
El joc angelical dels darrers anys d’un Barça
que compagina el romanticisme amb l’efectivitat, necessita imperiosament de que
fins i tot detalls insignificants estiguin sincrònicament conjugats per desenvolupar
aquest futbol art que ens ha fet bavejar com nens davant una xocolatina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tota aquesta cerca de
la perfecció requereix de moltes atencions vitals, sigui gespa ben talladeta, camp humit per
circul.lació ràpida de la pilota, jugadors amb controls dietètics
personalitzats, treballs de recuperació amb gel, priorització al descans, i una vida dedicada
en exclusiva al futbol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un ordre i disciplina de seminari que ha
imposat mossèn Pep amb èxit rotund, pujant el lívid a tot bon
afeccionat al futbol i produint
autèntics orgasmes (de mes de deu segons) a la sempre patidora i
pessimista culerada, que amb aquesta aposta
atrevida de joc fantasia ha pujat un
esgraó la forma d’entendre el futbol modern, fins al punt de començar a
qüestionar si estem davant del millor equip de l’historia(per mi indiscutible).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però Barça a part, que es difícilment
comparable a res del vist fins ara, trobo a faltar una mica aquell esperit
macarra però honrat dels jugadors del nord dels anys vuitanta, Satrusteguis,
Zamoras, Lopez Ufartes, Urkiagas, Lirezanzus, Argotes, Sarabias, Mesas,
Landaburus.. que tant van ajudar a encendre la passió de l’esport rei.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es per això Montse
que et dono la raó, aquesta colla de divins mediatics del rectangle de joc,
ballarins de saló, artistes de l’estètica, els de les portades de Mango, anuncis de natilles i imatges de Play
Station, haurien de baixar algun cap de setmana per el camp del Belianes, Sant
Guim de Freixenet, Pobla de Segur, o el del Fondarella que ja veuries que ràpid
els passa la tonteria. I ja no et dic de si es passessin un dia de rigorós
hivern amb la nostra boira inclosa per la Mariola a jugar contra el Gardeny
(pel seus seguidors es pronuncia gardeni) amb un resultat advers dels de la
barriada i els castiguessin amb una cosa
molt habitual en aquell club com es
privant-los de l’aigua calenta.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3632566014295037498.post-58311411031885403282012-02-15T13:19:00.000-08:002012-04-29T00:36:45.644-07:00TACS D'ALUMINI<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Meitats del noranta,
formo part de l’equip del C.F. Bellpuig, primera regional, ens entrena el pare
de l’il.lustre Joan Capdevila, fill predilecte de la ciutat de Tàrrega arran de
ser campió del mon del 2010 amb la selecció espanyola al mundial de Sud Africa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">El Joan, home de
futbol, que tots els dissabtes a la
tarda, li agradava jugar a les cartes amb el cigaló fent-l’hi companyia i
tertulià actiu de bar, es passava mirant
per televisió tots els partits haver-hi i per haver en cartellera, es xapat a
l’antiga.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">De quan entrenava
recordo les sessions mes avorrides i soporífers que un es pot imaginar i les
seves tàctiques rudimentàries provinents de fonts futbolístiques de l’època del
Puskas, tot i que infumables sempre donaven bons resultats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Costa molt mesurar
l’afirmació “bons resultats”, en el
nostre cas, ho argumento en el sentit que érem un equip incapaç de fer quatre
passades seguides entre companys i a
canvi durant les temporades amb en Joan
de míster sempre quedàvem a la zona noble de la classificació, tocant amb la
punta dels dits la promoció d’ascens a preferent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Si algú es pregunta,
el motiu del perquè un equip amb tant
poca qualitat tècnico-tàctica individual, oferís a canvi tant bon resultat a
nivell classificatori, la resposta de ben segur desapassionarà als acadèmics de l’esfèric.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">De la boca d’en Joan,
arpejat vora la pissarra malmesa del vestidor i amb un escuradents pla a la comissura
dels llavis, un cop acabava de dir l’alineació, li sortia la frase màgica que
partit rere partit ens recordava com militar que instrueix al soldat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">“NOIS LA PORTERIA A CERO!!!”, aquesta era la consigna,
acompanyat d’aquest missatge magistral a ulls d’un destraler , seguia tot
convençut “si manteniu la porteria a
cero, alguna que altra oportunitat
tindrem i amb ella el gol caurà, la regional fa temps que m’hi esbarallo i ja
està tot inventat, contundents en defensa i precisos en atac, si ens em d’arromangar
les maneges ficar-nos la granota de treball i afilar els tacs d’alumini per tal de mantenir la porta a cero, ho fem,
al radera que no passi ni l’aire, d’acord xavals?”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Val a dir que amb
aquests discursos i uns jugadors obedients ,poc bamp tardar a guanyar-nos una
certa fama d’equip violent, per dir-ho
d’una forma suau.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"> Cada cop que es disputava una pilota dividida amb els mitjos i davanters rivals, les
robustes cames dels nostres gladiadors picaven de l’altura del genoll en amunt. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">I , jo pobret jugador
que intentava acaronar la pilota, influenciat pels passes interiors al espai
del Laudrup,em passava bona part del partit intentant controlar pilotes que m’arribaven
com míssils descontrolats, em sentia la mar de protegit, tenint aquest
reguitzell de jugadors que netejaven els rivals del rectangle de joc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"> Es ara que em trec el curs d’entrenadors quan
estudiem les metodologies de treball contemporànies, els nous models d’entrenador, les noves tendències i
sistemes d’entrenament, que si la periodització, la ciclatització, els
macrocicles, mesocicles i microcicles dirigits, es quan penso amb el Joan, i no
puc evitar de riure per sota el nas, i ficar-me les mans al cap.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: 20pt;"><o:p></o:p></span></span></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16598813608994418641noreply@blogger.com7